Els amics d’Arissa
Antoni Arissa i l’Agrupació
Fotogràfica Saint-Victor (1922-1936)1
José Manuel Torres Martínez
Doctor en belles arts. Llicenciat en Geografia i Història. Historiador de la fotografia
introducció
Aquesta recerca històrica estudia l’evolució de la fotografia a Sant Andreu de Palomar entre
1922 i 1936. En aquest treball hem actualitzat els nostres estudis de 1986 i 1990.
Com en tants altres temes, l’aportació de Joan Clapés ha resultat decisiva. Vegem el que va escriure
sobre la història de la fotografia a Sant Andreu:
“Fotògrafs. – El primer s’establí en 1880; fou el Senyor J. Tresseres. Després s’han creat
nous establiments per aquest ordre: Puigferrat, J. Rovira, Valdés i d’altres, tots al carrer
de Sant Andreu.
A l’art de la fotografia s’hi han dedicat moltíssims, a Sant Andreu, fins constituir l’associació
artística “Víctor”. N’han sortit veritables artistes, que han alcançat (sic) varis premis en
diversos certàmens d’aquesta art celebrats. Es la primera associació a Catalunya d’aquesta
mena.” [Clapés i Corbera, Joan (2a edició, 1984). Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar,
II Volum. VI La vida social. Mercats i fires. Arts i oficis (p. 104).]
“Agrupació Fotogràfica “Saint-Victor”. – Fundada a Sant Andreu per Antoni Arissa i Asmarats,
amb la col·laboració de Josep Girabal i Tort, i Lluís Batlle i Borés, en l’any 1922, per al
foment de l’art de la llum. Instaurada des de sa fundació en el local de la Societat Choral
‘La Lira’, Coroleu 15, on, a més d’un laboratori a propòsit, amb tots els utensilis necessaris
i modesta biblioteca de tractats pertinents, celebra anyalment una exposició-concurs, almenys
dels treballs dels associats.
Actualment compta a la ratlla d’un centenar de socis, després d’uns anys seguits de força de
voluntat i esmerçar-hi esforços perquè aquesta primera entitat constituïda a Catalunya, fos
així mateix considerada la primera pels seus fets, ho ha pogut lograr també.
Aquesta agrupació ha estat representada en els salons internacionals de fotografia i de les
principals ciutats d’Espanya, a més a més, a quasi totes les exposicions celebrades a Catalunya,
des de l’any 1922, els seus associats hi han obtingut valuosos premis. És aquest grup més
important per la qualitat que per la quantitat d’artistes aficionats a la fotografia, molts d’ells
distingits per son bon gust, els quals en bona part han obtingut, com diem, molts premis,
en diversos concursos nacionals i estrangers.” [Clapés i Corbera, Joan (2a edició, 1984). Fulles
Històriques de Sant Andreu de Palomar. III Volum. VII Vida social i biografies (p. 19-20).]
1 Traduït del castellà per Jeroni Rico.
segona part | 119
1. breu història de l’a. f. saint-victor
· l’arribada del daguerreotip a barcelona ·
El daguerreotip fou el primer procediment fotogràfic conegut de manera universal. El seu inventor
va ser el francès Louis Mandé Daguerre (1787-1851), un pintor i escenògraf teatral que
presentà públicament el seu invent al gener del 1839. La invenció del daguerreotip no hauria
estat possible sense les recerques prèvies de Nicéphore Niépce (1765-1833). Paral·lelament a
l’aparició del daguerreotip, diferents investigadors arribaren independentment a crear processos
fotogràfics viables: H. Bayard a França, F. Talbot a Anglaterra o H. Florence al Brasil.
La rapidíssima difusió de la fotografia a la Ciutat Comtal només es pot entendre en funció de
l’atracció que exercia al París del segle xix per als europeus en general i per als barcelonins
en particular. Gràcies a la relativa proximitat geogràfica i a la forta expansió socioeconòmica
del Principat, els catalans tingueren una relació especialment intensa amb París. Allà, en el
moment de la difusió de la daguerreotípia, s’hi trobava Pere Felip Monlau. Monlau notificà
a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona la invenció de la daguerreotípia. Després
de diverses gestions, la RACAB adquirí una càmera i accessoris amb els quals Ramon Alabern
realitzà un daguerreotip al Pla del Palau el 10 de novembre del 1839. D’aquesta manera es va
fer la primera fotografia a Barcelona, i també a la resta d’Espanya.
· la introducció de la fotografia a sant andreu de palomar ·
Els primers estudis fotogràfics acostumaven a instal·lar-se als carrers més elegants i transitats
de les ciutats. A Madrid s’ubicaven als voltants de la Puerta del Sol. A Sevilla, a la rodalia del
carrer de Sierpes. A Barcelona, als voltants de les Rambles.
Segons mossèn Clapés (1984), els primers fotògrafs professionals s’establiren a partir del 1880
al carrer Gran. El primer fou J. Tresserres. Aquest va anar seguit de Puigferrat, J. Rovira i Valdés,
(op. cit. p. 104. 2a ed.). No coneixem gaire cosa de l’activitat d’aquests professionals, tot i que
degueren fer sobretot retrats. El fotògraf Tomàs Fàbregas explica que Tresserres tenia l’estudi al
carrer Gran, fent cantonada amb la riera d’Horta, i que cobrava retrats a uns 5 cèntims. A l’altra
banda del carrer hi havia l’estudi de Rovira, vidrat per tal de rebre llum natural. A Fàbregas no
li agradaven els retrats de Valdés, perquè els trobava massa retocats. Fotografia Valdés, ubicada
al carrer Gran de Sant Andreu número 233, anunciava d’aquesta manera els seus treballs: “Recordeu-
vos que els millors retrats de nens els fa aquesta casa. Nuvis i grups familiars, a preus
reduïts” (L’Andreuenc, 1931). J. C. Rovira, ubicada al carrer Gran de Sant Andreu número 207,
s’anunciava com a especialista en ampliacions. El seu estudi era obert fins a les vuit del vespre.
Segons Josep Girabal, Joan Colomer Rovira feia servir una càmera de campanya amb formats
des de 10x15 fins a 18x24 cm o més. Les còpies eren en paper d’ennegriment directe (POP), és
a dir, es copiaven per contacte al sol.
La data de 1880 és una mica tardana per a l’establiment de fotògrafs professionals a Sant
Andreu de Palomar. Durant les primeres dècades de la fotografia, hi va haver nombrosos fotògrafs
itinerants. No obstant això, no n’hem pogut localitzar cap a la població. La instal·lació
de fotògrafs professionals a partir del 1880 es pot explicar per motius tècnics: des del 1874 es
fabriquen industrialment plaques al bromur de gelatina. Aquesta invenció revolucionària era
d’una gran qualitat, alta sensibilitat i llarga conservació, la qual cosa simplificava enormement
la presa de fotografies.
120
· els inicis de l’associacionisme fotogràfic ·
L’excursionisme fotogràfic tingué un desenvolupament ampli a la Catalunya de les acaballes
del segle xix i de començament del segle xx. Molts excursionistes provaven de capturar amb
una càmera fotogràfica les imatges més cridaneres que registrava la seva retina. El Centre
Excursionista de Catalunya en va ser l’entitat pionera al Principat. Des del 1904 tingué una
secció de fotografia important. A poc a poc, anaren sorgint al llarg de la geografia catalana
una multitud d’entitats excursionistes que, d’una manera o d’una altra, s’interessaren per la
fotografia. Un bon exemple n’és el grup excursionista Bon Temps, ubicat a la societat andreuenca
Centre Popular Catalanista de Sant Andreu. Dins del grup Bon Temps es desenvolupà
un interès especial per la fotografia. El 1904 es formà una secció fotogràfica a l’entitat excursionista
andreuenca presidida pel farmacèutic Cándido Dencàs. Dencàs era l’oncle del metge
i polític Josep Dencàs i Puigdollers. A l’associació Bon Temps, un Antoni Arissa adolescent i
també un jove Tomàs Fàbregas van aprendre del senyor Joan Claveria els fonaments de la tècnica
fotogràfica. Fàbregas va comentar en una entrevista l’interès de Claveria per la fotografia
en color, amb les plaques autocroms Lumière, i que en conservava alguna del seu mestre. En
tots dos joves arrelà un interès insondable per la imatge fotogràfica. Arissa acabà dedicant-se
a la fotografia artística. Tomàs Fàbregas i Catarineu (1896-1990) es convertí en un altre dels
reporters més notables del barri. Fàbregas treballà tota la seva vida a la fàbrica Can Fabra i
també fou músic. Màxim també va ser membre de Bon Temps. Josep Girabal, en canvi, aprengué
fotografia en el grup excursionista Bon Camí del Casal Catòlic de Sant Andreu. També cal
citar entitats com l’Agrupació Excursionista Ferroviària i l’Agrupació Excursionista Muntanya
(1930), entre d’altres.
En l’àmbit internacional, les primeres associacions fotogràfiques sorgeixen a mitjan segle xix a
Londres i a París. En aquell temps, molts dels seus membres s’interessaven per les aplicacions
científiques i tècniques de la fotografia. Al llarg del segle xix van aparèixer diverses entitats a
Europa, l’Amèrica Llatina i els Estats Units. El 1899 neix la Sociedad Fotográfica de Madrid. La
majoria de les entitats de final del segle xix i principi del xx són associacions d’aficionats que
cultiven el pictorialisme. A principi del segle xx van aparèixer associacions de fotògrafs professionals,
com ara la Unió Fotogràfica de Barcelona, el 1918.
Des de començament del segle xx hi ha documentades a Barcelona diverses seccions fotogràfiques
vinculades a associacions culturals i esportives, sindicats i partits polítics. Durant la
Segona República aquestes associacions fotogràfiques es multiplicaren. La victòria del bàndol
rebel va significar la desaparició de gairebé totes elles. En aquest context neix, es desenvolupa
i mor l’Agrupació Fotogràfica Saint-Victor.
· agrupació fotogràfica saint-victor ·
Antoni Arissa i Asmarats (1900-1980), Josep Girabal i Tort (1901-1996) i Lluís Batlle i Borés
(1900-1983) va ser els membres fundadors de l’Agrupació Fotogràfica Saint-Victor, al novembre
del 1922. La seva joventut –tot just tenien 21 i 22 anys– contrasta amb la maduresa dels
promotors d’altres associacions fotogràfiques. Segons Girabal, la idea de formar una agrupació
fotogràfica es forjà en una excursió al monestir de Sant Cugat del Vallés. L’entitat s’ubicà a
la Societat Coral La Lira, del carrer Coroleu número 15. El 1933 passà al número 176 del carrer
Gran de Sant Andreu, a la cerveseria Sport. La vida social de l’A. F. Saint-Victor va estar molt
condicionada per les excursions que feien cada cap de setmana que podien. Arribà a tenir
segona part | 121
més de cent socis. Disposava de biblioteca, despatx, sala d’exposicions i un laboratori amb
dues ampliadores, una de vertical i una altra d’horitzontal. S’hi reunien els dilluns al vespre.
Organitzaven concursos i exposicions, i hi participaven, oferien molts cursets i practicaven
l’excursionisme fotogràfic.
El nom de Saint-Victor era un homenatge al militar i químic francès Claude Félix Abel Niépce
de Saint-Victor (1805-1870), cosí de Nicéphore Niépce, l’inventor del primer procés fotogràfic
viable. Cap al 1848, Saint-Victor inventà el procés de vidre a l’albúmina, primer procediment
fotogràfic que feia servir plaques de vidre sensibilitzades a l’albúmina. Aquesta tècnica fou particularment
important perquè les plaques, un cop sensibilitzades, es podien conservar durant
unes dues setmanes. La sensibilitat d’aquest material era relativament lenta –entre 5 i 15 minuts
d’exposició a ple sol–, però la seva qualitat era tan bona com la d’un daguerreotip. Després
de l’exposició, el negatiu s’havia de revelar i, a continuació, calia copiar-lo per contacte. A mitjan
segle xix, els fotògrafs viatgers i aficionats a l’excursionisme van fer servir aquesta tècnica profusament.
No obstant això, aquest procés va tenir una vida breu. Des de 1851 es va suplantar
pels negatius al col·lodió humit, més molestos, però molt més sensibles a la llum. Niépce de
Saint-Victor continuà treballant amb èxit en diversos processos fotogràfics.
Els fundadors de l’Agrupació Fotogràfica Saint-Victor van entendre la transcendència que va
tenir l’invent d’Abel Niépce de Saint-Victor per als fotògrafs excursionistes. Ja no calia sensibilitzar
el material en el moment de fer la foto. El podien tenir preparat amb molta antelació i
sortir d’excursió amb les plaques ja emulsionades. Cap al 1920 el procés de negatiu a l’albúmina
sobre vidre resultava obsolet. Tanmateix, els fundadors de la primera agrupació fotogràfica de
Sant Andreu de Palomar van adonar-se que l’aportació de Saint-Victor a la fotografia de viatges
i excursions fou absolutament capital.
Els socis acostumaven a fer servir plaques al bromur de gelatina i paper fabricat industrialment.
Feien servir sovint paper d’ennegriment directe, segons m’explicaren Josep Girabal,
membre fundador, i Tomàs Fàbregas, amic de diversos socis, en les entrevistes que els vaig
fer el 1986. Era costum dels associats preparar-se de forma artesanal els productes químics
del revelatge i la positivació. Especialment a base de glicina i de metol i hidroquinona. La
seva tècnica convencional era el paper al bromur. Feien servir, entre d’altres, papers Velox i
Leonar. Tot i que moltes de les seves imatges eren d’estil pictorialista, ni Arissa ni els seus
amics arribaren a utilitzar les anomenades emulsions nobles, com ara la goma bicromatada
o el bromoli. Arissa, però, ampliava els papers comercials amb sals de plata, de manera que
donessin l’aspecte d’un paper Fresson. Per fer-ho, utilitzava trames fotografiades en plaques
de 9x12 cm, que interposava entre els seus negatius a l’hora de positivar. El material de fotografia
es podia comprar en comerços, com ara la Drogueria Mañà de la plaça del Mercadal
número 35. En aquesta botiga, els seus aprenents s’exercitaven fabricant reveladors, fixadors,
viradors i altres productes fotogràfics. Josep Girabal treballava llavors amb una càmera suïssa
de format 9x12 cm, amb objectiu de 113 mm f.6.8. Girabal exposà a La Lira i al Casal Catòlic
amb el grup excursionista Bon Camí. Guanyà diversos premis en concursos abans i després
de la Guerra Civil.
Arissa va ser el membre més destacat de l’agrupació. N’arribà a ser president en diverses
ocasions. Col·laborà amb diverses publicacions i fou representant de l’entitat en la revista
de fotografia Art de la Llum. Aquesta publicació estava redactada íntegrament en català i era
obertament catalanista.
122
L’inici de la Guerra Civil significà la fi de l’A. F. Saint-Victor. El local fou assaltat i tot el material
desaparegué. Després de la Guerra Civil l’Agrupació no va tornar a sorgir. J. Girabal ens va
explicar que, després de la contesa, uns quants antics socis es reuniren per intentar reflotar-la.
L’Agrupació Fotogràfica Saint-Victor es va fundar un any abans que l’Agrupació Fotogràfica
de Catalunya (1923). Aquest interès primerenc per l’associacionisme fotogràfic és una bona
mostra de la vitalitat cultural de l’exmunicipi de Sant Andreu de Palomar i, en particular, de
la importància de l’associacionisme. Durant la seva existència tingué una vida social intensa.
Altres fotògrafs que participaren amb èxit en concursos i exposicions de l’agrupació van ser,
entre d’altres, Girabal, Bofill, Castells, Pinyol, Máximo i Claveria. Aquest darrer, que treballava
com a administratiu al departament de Hilaturas de Fabra y Coats, va ser professor de
fotografia i va arribar a fer servir les plaques autocroms Lumière. Així mateix, hem de citar
Tomàs Fàbregas (1896-1990) que, tot i que no va pertànyer a l’associació perquè, segons ens
va confessar en una entrevista, no disposava de prou diners per pagar la quota, va mantenir
relacions amb molts socis de l’entitat. Un altre fotògraf excursionista destacat fou Miquel Vinyes
i Govern (1893-1969). Aquest fotògraf aficionat tampoc no va ser soci de la Saint-Victor;
tanmateix, desplegà entre 1920 i 1940 una activitat fotogràfica important. Vinyes va ser en diverses
ocasions president de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu. Des d’aquesta entitat organitzava
excursions per tot Catalunya. Sempre que podia portava el seu aparell fotogràfic, una càmera
de plaques estereoscòpica Voigtländer.
La revista Criterium dugué a terme en la secció “Exposiciones y concursos” una crítica sobre la
primera exposició de l’associació que ens aporta dades valuoses sobre els primers socis:
“Agrupación Fotográfica “Saint-Victor”
Esta simpática Agrupación constituida recientemente con fines exclusivamente fotográficos,
ha inaugurado sus tareas con una Exposición de fotografías originales de los asociados,
no desprovistas de interés.
El número de las expuestas superó las 300 y entre ellas vimos algunas ciertamente afortunadas,
dignas de figurar en un Concurso de importancia.
Las de Máximo, por ejemplo, se destacan notablemente siguiendo, por orden de mérito las
de Clavería, Arissa, Batlle y unas reproducciones acertadísimas de Girabal.
Para que sirva de estímulo a los noveles y entusiastas aficionados citaremos los nombres
de todos los expositores: Dalmazo, Arús, Martínez, Ballbé, Costa, Pomares, Ibars, Campanyá,
Sitjá, Boada, Ventura, Garbaccio, Ribot, Punsà, Deulofeu y Pérez.
Creemos no haber omitido ninguno, y en este caso suplicamos se nos perdone, pues en el
descuido no hay intención inconfesable.
Esperamos que en una próxima exposición se señalarán progresos notables y acaso alguna
revelación extraordinaria de alguno de los que hoy se han insinuado solamente.”
(Criterium, 1923, p. 175.)
segona part | 123
· legalització de l’associació ·
En l’Arxiu Històric del Govern Civil de Barcelona localitzem, gràcies a la senyora Victòria Bonet,
el procés de legalització de l’associació de l’Agrupació Fotogràfica Saint-Victor. En el Fons
Associacions, Caixa 436, Expedient 11801, hi trobem el següent:
1. La sol·licitud per a la creació de l’entitat el 15 de novembre del 1922.
2. Els Estatuts del 20 de novembre del 1922.
3. Còpia del Llibre d’actes del 21 de gener del 1924.
4. Resum d’operacions de caixa des del 5 de novembre del 1922 fins al 15 de gener del 1924.
5. Còpia del Llibre d’actes del 27 de febrer del 1931.
Per a l’autor d’aquesta recerca la documentació és insuficient, però és l’únic que en queda.
D’aquesta manera, coneixem el nombre de socis, els tipus, les quotes, l’estat de comptes, la dimissió
dels directius, donatius i canvis d’organització.
Des del principi queda clar en els estatuts que la finalidad de la Agrupación Fotográfica Saint-
Victor es fomentar y estimular el arte fotográfico. La quota era d’1,10 pessetes al mes. En aquell
temps, molts treballadors no guanyaven més de 3 o 4 pessetes al dia. La naturalesa d’associació
de fotògrafs aficionats és clara pels drets limitats dels socis professionals. El soci numerari o
aficionat pagava 1,10 pessetes al mes. El protector o professional pagava al menos dos pesetas,
no tenia ni veu ni vot en les assemblees, i no podia formar part de la junta directiva.
Al gener del 1924 l’entitat patí la seva primera crisi i hagué de fer front a diverses dimissions;
entre aquestes dimissions destaquen la del soci fundador Lluís Batlle. A banda d’això, en la
nova junta, el mateix Arissa deixa la presidència. En aquell moment hi havia trenta-cinc socis,
tretze dels quals assistiren a la reunió en què fou nomenat nou president Manuel Dalmazo Jové
i secretari Eusebio Ribot Felisart.
Entre el 5 de novembre del 1922 i el 15 de gener del 1924 hi va haver uns ingressos de 766,50
pessetes i unes despeses de 701,70 pessetes. La pràctica totalitat dels ingressos provenia
d’unes quotes que oscil·laven entre les 39 i les 64 pessetes mensuals. Les despeses foren
diverses. La part del lleó, se l’emportà el concurs fotogràfic de 1923. D’altres despeses importants
es van generar per la instal·lació i el manteniment del laboratori, els honoraris del
conserge i material d’oficina.
El darrer document és del gener de l’any 1931. Van assistir a l’assemblea vint-i-nou socis. El
balanç econòmic era d’uns ingressos de 1.399,90 pessetes, unes despeses de 1.236,70 pessetes i
un saldo favorable de 163,20 pessetes. L’acta reflecteix el donatiu d’una ampliadora per part de
l’enginyer Alfonso Lagorna i el projecte del senyor Arissa de construir una galeria fotogràfica
a l’entitat. L’existència d’un vocal de biblioteca ens informa de la importància dels llibres i les
revistes de fotografia que atresorava l’entitat.
124
· excursionisme fotogràfic ·
Les associacions de fotògrafs aficionats cultivaven una devoció particular per l’excursionisme.
Aquesta actitud denotava, en general, una postura política vinculada al nacionalisme català. A
més, hi havia inquietuds esportives, científiques i ecologistes, entre d’altres. Segons la seva família,
Antoni Arissa sentia una debilitat especial per ascendir al Turó del l’Home. Tal com hem
pogut seguir en la revista Art de la Llum o també a La Vanguardia, els membres de l’A. F. Saint-
Victor feien excursions cada cap de setmana que podien. Aquesta actitud era similar a la dels
membres d’altres grups fotogràfics. Podem observar un procés similar si seguim els butlletins
dels anys vint de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya.
L’excursionisme fotogràfic era una de les activitats fonamentals de l’A. F. Saint-Victor. Acostumaven
a fer excursions mensuals. La majoria d’aquestes sortides es feien amb tren pels voltants
de Barcelona i solien durar un sol dia: Montjuïc, Aiguafreda, Cerdanyola o el Monestir
de Pedralbes eren alguns dels indrets escollits. La societat fotogràfica fomentava obertament
l’excursionisme; al juny del 1933 aparegué la nota següent en la revista Art de la Llum:
“Crida: Ens és plaent notificar als nostres consocis que s’acorda establir d’avui tres premis, els
quals consistiran en material fotogràfic, sortejats entre aquells associats que assisteixen a tres
de les quatre excursions que es facin cada dos mesos”.
L’interès per l’excursionisme fotogràfic era molt poderós a començament del segle xx. D’aquesta
manera, el 1904 es va fundar la Secció de Fotografia del Centre Excursionista de Catalunya, amb
la qual va entrar en contacte Arissa uns anys més tard. Els centres excursionistes van dur a terme,
almenys des del 1876, activitats importants d’excursionisme fotogràfic a Barcelona.
2. reflexions d’un comissari d’exposicions
L’objectiu d’aquest apartat és presentar la metodologia de treball utilitzada en l’exposició Antoni
Arissa (1900-1980), entre el pictorialisme i la nova visió, inaugurada al novembre del 1990
a l’Arxiu Històric de Sant Andreu de Palomar i en l’actualitat seu del Centre d’Estudis Ignasi
Iglésias.
El 1985, després de defensar a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona
la nostra tesina Fotografía y Medicina en el siglo xix, vam fer front a un estudi sobre la història
de la fotografia a l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar. Hi vam percerbre tres temes
importants:
1. L’existència de l’Agrupació Fotogràfica Saint-Victor (1922-1936), pionera de l’associacionisme
fotogràfic barceloní i català.
2. La relació estreta entre l’excursionisme, la fotografia i l’associacionisme fotogràfic en
general.
3. La figura d’Antoni Arissa. Directiu de l’A. F. Saint-Victor, guanyador de nombrosos premis
en concursos i escriptor d’articles fotogràfics per a les principals revistes de l’època.
segona part | 125
La recerca va topar amb greus problemes a l’hora de trobar documentació: hi havia una manca
total d’informació sobre l’A. F. Saint-Victor i sobre la fotografia en general en entitats com la
Societat Coral La Lira, el Centre Cultural Catalanista o el Casal Catòlic. A sobre, la majoria
de llibres d’història de la fotografia dels anys setanta i vuitanta ignoraven l’existència de l’A.
F. Saint-Victor. El crític Josep Maria Casademont era dels pocs que en coneixia l’existència.
El més greu del cas és que, després de publicar la primera història de l’A. F. Saint-Victor i
després de dur a terme l’exposició sobre Antoni Arissa, la majoria d’erudits no acabaren ser
conscients de l’existència breu però intensa de l’entitat. El dogma de fe que l’A. F. de Catalunya
fou la primera entitat fotogràfica barcelonina i catalana ha estat un mite difícil de tombar.
Això sí, li hem de reconèixer la seva tasca i la seva transcendència als anys vint i trenta
del segle xx, i també en altres períodes. Des dels seus inicis l’A. F. de Catalunya va presumir
de ser la primera de Catalunya, però Antoni Arissa s’encarregà de proclamar públicament la
prioritat de l’A. F. Saint-Victor (Casademont, 1972, p. 440).
Gràcies a la lectura de l’obra de Joan Clapés, observem que hi havia tema per a una bona
recerca. Persones com ara Tomàs Fàbregas, Josep Girabal, Francesc Castells, Martí Pous o la
vídua i les filles d’Antoni Arissa ens van facilitar informació valuosa de manera desinteressada.
Cal destacar els dos àlbums de 13x18 cm amb unes noranta fotografies i diverses fotos
ampliades i signades per l’autor, propietat de la família Arissa. L’Institut d’Estudis Fotogràfics
de Catalunya, amb el seu director, el senyor Miquel Galmes, i el responsable de l’arxiu,
el senyor Llorenç Raich, ens obriren l’accés als 1.500 negatius, diapositives i estereoscòpies
que conservaven. També ens conduïren al senyor Ángel Barambio, fotògraf professional i col·
leccionista, que disposava d’uns 800 negatius de 9x12 cm i diverses còpies d’època d’Arissa,
entre les quals podem trobar la majoria de les còpies publicades a la revista Art de la Llum.
També s’hi podien localitzar nombroses fotos d’excursions i retrats de tipus curiosos. En canvi,
amb prou feines hi havia fotografies familiars. Entre la col·lecció d’originals en detectem
catorze de gran qualitat. No obstant això, potser es tractava tan sols de còpies de treball. La
conservació de les còpies era regular. Fou la col·lecció més important que hem localitzat sobre
Arissa el 1990. Tot sembla indicar que la col·lecció de negatius del senyor Barambio és la base
de la qual va comprar la Fundación Telefónica. Amb aquesta exposició, s’instal·là a Madrid,
entre el juny i el setembre de 2014, la important exposició antològica Arissa. La sombra y el
fotógrafo. 1922-1936, i posteriormental Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, entre
novembre de 2014 i abril de 2015.
L’exposició del 1990 no s’hauria pogut dur a terme sense l’interès i el suport de la senyora
Núria Postico, arxivera del Districte de Sant Andreu i cocomissària de l’exposició. Juntament
amb la senyora Postico, vam seleccionar uns dos-cents negatius de l’IEFC, els vam
classificar temàticament i vam encarregar contactes. Saltava a la vista que l’autor conreava
estils contraposats: temes pictorialistes i a l’estil de la nova visió. Els negatius semblaven
haver estat exposats i revelats de manera normal. Arissa disposava de diverses trames de
positivació de vidre de 9x12, i objectiu suau d’ampliadora. Efectuava viratges variats i diversos
papers entonats.
El 1990 resultava gairebé impossible positivar com ho feia Arissa. Per això vam declinar la
responsabilitat d’interpretar els seus negatius al laboratori. Afortunadament, vam localitzar
bastants originals dignes de ser exposats. Molts eren distintes versions del mateix negatiu
positivat de manera diversa. A banda d’això, part de l’exposició disposava d’un apartat especial
de còpies modernes que mostraven com era Sant Andreu de Palomar abans de la Guerra
Civil Espanyola.
126
3. antoni arissa. entre el pictorialisme i la nova visió
Antoni Arissa i Asmarats va néixer a Sant Andreu de Palomar el 16 de juliol de 1900. Arissa no
tenia cap antecedent fotogràfic a la família. El seu pare, Antoni Arissa Blesa, tenia una impremta
al carrer de Casp 37, amb Bruc 40. Va entrar a treballar de molt jove en aquest negoci patern.
Ben aviat, es va voler dedicar a la fotografia professional, però la pressió paterna el va fer continuar
en el negoci familiar i es va dedicar a la fotografia com a aficionat. En aquella època, per
motius de salut i perquè la seva família havia pagat la quota, es va lliurar de fer el servei militar.
Tal com hem assenyalat, Antoni Arissa va ser el fotògraf més destacat de l’A. F. Saint-Victor.
Durant la primera quinzena de desembre del 1934 va portar a terme una exposició important,
de vint-i-sis obres al bromur, al Centre Popular Catalanista de Sant Andreu. En aquest centre
tenia la seu el grup excursionista Bon Temps, on s’interessaven especialment per la fotografia
i en el qual Tomàs Fàbregas va fer els primers passos en l’Art de la Llum. El 1917 Bon Temps
disposava, segons Fàbregas, de laboratori amb ampliadora.
Al gener del 1935 la revista Art de la Llum li va dedicar un número especial. Aquesta revista era
la publicació fotogràfica catalana més important del moment. Es tractava d’una revista molt selecta
que publicava articles i fotografies de gran qualitat. Cal assenyalar que aquesta publicació
només va dedicar dos números especials a artistes del país. L’il·lustre Dr. Pla Janini va ser l’altre
elegit, a l’octubre del 1934. En aquest mateix número, Andreu Mir, director de la publicació, i el
crític Narcís Ricart Baguer li van dedicar dues crítiques detallades.
· els feliços anys vint. la dècada prodigiosa ·
Segons Tomàs Fàbregas i Josep Girabal, la dècada del 1920 fou el període de més creativitat
d’Arissa. Aquesta afirmació es pot corroborar si es consulten els reculls de premsa i les notes
manuscrites de l’autor que la família d’Antoni Arissa conservava el 1990. Gairebé totes corresponen
a la dècada del 1920.
Durant aquells anys va participar amb èxit en nombrosos concursos i es va relacionar amb
entitats estrangeres, com ara la Royal Photography Society. Arissa viatjà poc fora de Catalunya,
però mantingué una relació epistolar intensa amb fotògrafs espanyols i estrangers. Especialment
assenyalada fou la relació que va sostenir amb un fotògraf holandès des dels anys
vint fins a la Guerra Civil. La família Arissa el coneixia com “l’avi d’Holanda”. Durant la contesa,
aquest senyor va enviar a la família Arissa, amb l’etiqueta de “material fotogràfic”, llet
en pols i carn en conserva. Un cop acabada la guerra, Arissa va provar sense èxit de contactar
amb el seu benefactor holandès. Helena Sacasas Arissa, néta d’Antoni Arissa, va trobar una
documentació que l’identificacava parcialment. Sembla que es tractava de l’enginyer químic
i fotògraf aficionat Roeland Willem Tuinzing (Rotterdam, 1871 - Amsterdam, 1952), que en
els anys trenta residia a la població holandesa de Wageningen. Sabem que R. W. Tuinzing va
editar textos fotogràfics des de principi del segle xx. A Barcelona va publicar, per exemple,
“Nous avenços en la preparació de sensibiladors per als raigs infarojos”, dins del Butlletí de
l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, el 1934. Tuinzing col·laborava igualment amb la revista
holandesa Focus. En el número d’agost del 1934 comentava en la publicació holandesa
la trajectòria de la revista catalana Art de la Llum. També col·laborà amb la revista Foto, el
Foto Club de València i la R. S. Fotográfica de Zaragoza. En el diari de la víctima holandesa
de l’holocaust Etty Hillesum (1914-1943) hi ha referències a Maria Tuinzing, familiar de Roeland.
Pensem que alguns membres de la seva família van ser víctimes dels crims contra la
humanitat comesos pels nazis.
segona part | 127
El 1924 Antoni Arissa ja aconseguí publicar a l’Anuario de la Fotografía Española, patrocinat
per la Revista Fotográfica.
El 14 d’octubre del 1925 es va casar amb Margarita Serra Sellarés. El seu viatge de noces també
va ser un periple fotogràfic inoblidable pel sud d’Espanya. Del seu matrimoni van néixer quatre
filles: Margarita, Àngela, Conxita i M. Antònia. Els Arissa sempre van viure a Sant Andreu de
Palomar. Antoni Arissa mai no va viatjar fora de l’Estat espanyol.
En la “Galería de Aficionados notables: Antonio Arissa”, publicada dins El Progreso Fotográfico al
maig del 1928, hi trobem un retrat magistral del fotògraf andreuenc fet pel periodista Miguel Huertas.
L’autor destaca el valor de les seves posades en escena, que tenien, diu, un aire cinematogràfic.
Llavors Arissa tenia 27 anys, era casat i pare d’una nena, treballava de tipògraf, era president
d’una petita associació fotogràfica amb uns cinquanta membres i es considerava un home feliç.
S’havia iniciat en la fotografia sis anys enrere, arran del concurs de la revista Criterium. Es
mostrava interessat per processos com el bromoli i el Fresson. Era admirador de fotògrafs com
ara José Pérez Noguera, Claudi Carbonell, Ortiz Echagüe i Ricard Carbonell.
Com a president de l’A. F. Saint-Victor, Arissa destaca l’activitat, l’entusiasme i les ganes
d’aprendre dels seus consocis. Amb ell, formaven part de la junta Antonio Ibarz com a tresorer,
Miguel Mauri com a secretari, Raimundo Cosa com a vicesecretari, Juan Roma com a primer
vocal, Bernardo Jordá com a segon vocal i Pedro Costa com a adjunt de laboratori.
· els anys trenta ·
El 1888 Barcelona tenia uns 450.000 habitants, 3.000 aficionats i 23 fotògrafs professionals,
aproximadament. A principis del 1930 hi havia a la ciutat de Barcelona aproximadament un
milió d’habitants, unes 100.000 càmeres i uns 30.000 fotògrafs aficionats. Era, doncs, gairebé,
una ciutat-paradís fotogràfic. L’Agrupació Fotogràfica de Catalunya era de llarg l’entitat amb
més activitat. Tenia uns 200 socis i organitzà 42 de les 70 exposicions que se celebraren el
1930. Juntament amb l’A. F. Saint-Victor, cal assenyalar l’activitat d’associacions com el Centre
Excursionista de Catalunya, la Secció Fotogràfica del Club Muntanyenc Barcelonès, el Cercle
Artístic de Sant Lluc, la Secció Especial de Fotografia del CADCI o la Secció Fotogràfica del
Centre Excursionista Minerva.
La fotografia com a afició en els anys trenta era cosa de gent més o menys ben situada. Recordem
que Arissa tenia una impremta, Girabal tenia un forn de pa i Claveria era directiu de la Fabra i Coats.
Pensem que les excursions que organitzava l’A. F. Saint-Victor costaven entre 1,50 i 3 pessetes.
No coneixem la quota de l’A. F. Saint-Victor en els anys trenta, però el 1923 cobrava 1,10 pessetes
mensuals als socis. En els anys trenta, l’A. F. de Catalunya cobrava 3 pessetes al mes als seus
associats. En aquell temps, una Leica costava unes 900 pessetes i una Kodak Retina, unes 300.
Les càmeres de 9 x 12 cm d’una certa qualitat no baixaven de les 200 pessetes. La Kodak Brownie
Baby per a nens costava unes 13 pessetes. Un cotxe costava unes 8.000 pessetes. Una ràdio,
entre 500 i 1.500 pessetes. Al gener del 1936, La Vanguardia costava 15 cèntims i 3,50 pessetes
la subscripció mensual. El 1935 la revista Art de La Llum es venia per 1,50 pessetes, Photographs
of the Year 1928 costava 15 pessetes, igual que The American Annual of Photography 1929. Una
subscripció anual a la revista El Progreso Fotográfico costava 15 pessetes. Una ampliadora 9 x 12
cm de qualitat com una Zeiss Ikon Miraphot costava entre 180 i 250 pessetes. Llibres de tècnica
fotogràfica per a professionals i aficionats costaven entre 5 i 15 pessetes. Els sous d’un treballador
oscil·laven entre les 5 i les 7 pessetes al dia, però les dones guanyaven molt menys. Un quilo de pa
128
es comprava per uns 70 cèntims. Sobre 90 cèntims costava un quilo d’arròs, i un quilo de patates
es venia per uns 30 cèntims. El 1928, la firma Chocolates Amatller venia els seus productes d’1,60
a 4 pessetes els 400 grams. A Barcelona es podia menjar discretament per menys de dues pessetes
en un restaurant. Però un festí gastronòmic no baixava de les 5 pessetes. El 1934 l’Hotel Florida
del Parc Tibidabo cobrava a 10 pessetes el cobert. L’habitació costava entre 10 i 15 pessetes.
Al desembre del 1932 l’A. F. Saint-Victor va complir deu anys. Així ho explicaven en el Butlletí
de l’A. F. de Catalunya:
“Homenatge a N’Antoni Arissa, 14, gener 1933. La nit del 24 del passat desembre tingué
lloc a l’Agrupació Fotogràfica Saint-Victor la celebració del X aniversari de dita entitat,
aprofitant-se la festa per a tributar un homenatge, per cert, ben merescut, a N’Antoni Arissa,
primer president de dita entitat i ànima de la mateixa. La festa fou molt agradable...”
A banda d’això, les referències en el Butlletí de l’A. F. de Catalunya a Arissa i a l’A. F. Saint-Victor
són cordials i diverses. Arissa va mantenir molt bones relacions amb socis com ara Emili Godes
o Joaquim Pla Janini. El Dr. Pla va exposar a l’A. F. Saint-Victor el 1931. El 1933 Arissa, E. Godes
i N. Ricart van exposar a Huelva. Tanmateix, no tenim pas constància de socis simultanis
de totes dues entitats. Després de la Guerra Civil, Francesc Castells Tarradellas, antic soci de la
Saint-Victor, s’associà a l’A. F. de Catalunya.
El químic Andreu Pinyol i Carrió (1890-1952) també va ser soci de la Saint-Victor i company
d’excursions i concursos d’Arissa. El 1932 tots dos van ser premiats en el “sexto concurso de
fotografías organizado por la Agrupación Fotográfica del Ateneo Obrero Martinenc, con motivo
de la fiesta mayor de San Martín, habiendo sido premiadas las siguientes obras: Lema, «X 3», de
Antonio Arissa, «Muntanyenc», de Andrés Piñol” (La Vanguardia, 15-11-1932).
Pinyol va treballar a la fàbrica de barrets Valera & Ricci de la Sagrera. Va ser president de la
Llum Andreuenca. El seu arxiu, el conserva la seva néta Lourdes Pinyol.
Al desembre del 1934 Arissa va dur a terme una exposició al Centre Popular Catalanista de Sant
Andreu. Al gener del 1935 la revista Art de la Llum li va dedicar un número especial. També va
participar activament com a jurat en nombrosos concursos. La seva experiència agredolça en
aquest tema es descriu en el seu article “La buena fe de los jurados” (El Progreso Fotográfico,
1929, 07, p. 147-151).
Durant la Guerra Civil, Arissa no va anar al front. Va continuar fent feina a la seva impremta.
La seva activitat fotogràfica es va limitar a fer retrats d’identitat que canviava per aliments.
Durant els anys trenta, es van celebrar diferents cursets d’ampliacions, viratges, revelatge de
negatius i reforç de negatius a l’A. F. Saint-Victor. Cal destacar la participació com a professor
de viratges de Francesc Castells Tarradellas.
· guerra civil i postguerra ·
La Guerra Civil va afectar molt negativament les activitats fotogràfiques d’Arissa i d’altres
membres de l’A. F. Saint-Victor. Durant la contesa, el material fotogràfic escassejava. Pràcticament
ningú no podia fer fotos, tret dels professionals amb bons contactes: “Gairebé sembla
innecessari d’explicar que durant la Guerra Civil va quedar frenada quasi totalment l’activitat
fotogràfica dels aficionats. Com a nota anecdòtica cal consignar l’aparició durant aquest períosegona
part | 129
de d’un document especial, facilitat pel Govern de la Generalitat, que autoritzava els propietaris
de cambra fotogràfica a llur tinença i utilització” (Casademont, 1972, p. 443-444).
És per aquest motiu que no hem trobat imatges que reflecteixin la vida quotidiana, temes artístics
o aspectes bèl·lics del conflicte. La família, però, explica que Arissa va retratar diversos pagesos
a canvi d’aliments. Durant la postguerra va continuar fotografiant, però sense l’activitat
anterior al 1936. Va estar en actiu fins als anys setanta. Arissa va morir als 79 anys a Barcelona,
el 14 de febrer del 1980. Va ser enterrat al cementiri de Sant Andreu de Palomar.
· premis en concursos ·
Durant els anys vint i trenta, Arissa va dur a terme una activitat intensa com a concursant i
com a jurat. El 1922 va guanyar un premi extraordinari de 150 pessetes en un concurs en què
va participar, organitzat per la revista Criterium. Cal comentar com a anècdota que va participar
en alguns concursos amb el nom de la seva dona, Margarita Serra Sellarés. Es fa difícil d’elaborar
una relació dels seus trofeus. La nostra millor font el 1990 van ser els reculls de premsa, en
ocasions sense datar, que conservava la seva vídua. Però si revisem l’hemeroteca en línia de La
Vanguardia podem conèixer, el 2014, molts dels concursos que va guanyar i també aquells en
els quals va participar com a prestigiós jurat. En uns quants dels concursos també va resultar
premiat Josep Girabal, cofundador de l’A. F. Saint-Victor i notable fotògraf aficionat, sobre el
qual s’hauria de realitzar un estudi detingut.
Arissa també participà en exposicions internacionals. Entre els seus papers hem trobat les bases
d’un concurs de The Royal Photographic Society of Great Britain del 1927.
· tècniques de positivació ·
Hem localitzat relativament poques còpies d’època. En general, Arissa positivà amb papers al
bromur:
“Per notícies particulars sabem que el bon aficionat Sr. Arissa ha lograt per mitjans per ell
emprats donar a les proves sobre paper al bromur un acabat molt semblant al conegut i
difícil procediment Fresson.
Felicitem a la bestreta el bon amic Arissa, no dubtant que tal procediment serà en mans
seves un altre motiu que farà que les seves proves tinguin ara aquell característic segell
propi” (Butlletí AFC, Any IV, núm. 31, maig del 1928, p. 12).
El misteriós procediment de positivació d’Antoni Arissa, l’observem en l’arxiu que tenia el senyor
Ángel Barambio el 1990. Allí vam poder observar un mateix negatiu positivat de diverses
maneres. A més de la mida i del to, es poden advertir diferències notables de gra i nitidesa gràcies
a les trames 9x12 cm que Arissa intercalava al negatiu en el moment d’ampliar.
· les fotografies ·
El primer que cridava l’atenció de l’obra d’Arissa és l’abisme que s’obre entre les seves composicions
pictòriques i les seves fotografies més avantguardistes. Arissa utilitzà càmeres entre
9x12 cm i de pas universal. El 1990 la família conservava una Leica i una Olympus adquirides
després de la Guerra Civil. Desconeixem les càmeres que devia utilitxar durant els anys vint i
trenta. En el seu arxiu de negatius hem localitzat clixés de 9x12, 6x9, 6x6, 6x4,5 cm i de pas uni130
versal. Arissa positivava habitualment amb paper al bromur. Sovint feia ampliacions de 40x50
cm. Acostumava a virar en tons de color sèpia, blau i vermell. Es conserven moltes imatges del
seu viatge de noces.
Arissa va tractar el tema de la ciutat moderna, normalment amb la seva estimada Barcelona,
fent servir els punts de vista que preconitzava la nova visió. Cercava un nou dinamisme visual
exemplificat en picats quasi a vista d’ocell. Els temes rurals, en canvi, estan resolts en la seva
majoria de forma pictorialista, fent servir els pagesos en postures que d’alguna manera recorden
l’estil de José Ortiz de Echagüe.
El retrat era un dels seus temes predilectes. La seva dona i les seves quatre filles apareixen en nombroses
composicions suggeridores. Són tot un exemple de com plasmar les vivències de la vida
familiar. Segons el nostre parer, Arissa eleva aquest gènere fotogràfic a la categoria d’art sublim.
La seva col·lecció d’imatges de Sant Andreu i la seva gent també resulta particularment transcendent,
sobretot per la qualitat dels seus enquadraments. La seva visió fotogràfica, o més ben
dit, el seu “ull fotogràfic”, era increïble. Entre els retrats de gent de Sant Andreu, cal destacar
aquells que va realitzar a l’historiador i sacerdot mossèn Clapés. La complicitat entre model i
fotògraf resulta evident.
Sant Andreu de Palomar i el seu entorn van ser l’escenari d’algunes de les seves millors imatges.
Gràcies a les seves fotografies podem conèixer com era l’exmunicipi en els anys vint i trenta.
Les seves fotos de Sant Andreu destil·len un ambient rural impagable. Un bon exemple n’és la
seva aclamada fotografia L’Àngelus, amb Sant Andreu com a fons.
Les fotografies de viatges i excursions van ser un altre dels seus punts forts. Resulta impressionant
observar la quantitat i la qualitat de les fotografies que va realitzar el 1925, durant el seu
viatge de noces per terres andaluses i castellanes. En aquest treball, Arissa va fer servir negatius
de 9x12 cm. Són notables els retrats a la seva dona i els autoretrats del matrimoni. A més a més,
va trobar temps per captar paisatges preciosos i alguns retrats compostos. A banda d’això, la
geografia catalana també es troba molt representada en el seu treball de fotògraf excursionista.
Hem localitzat relativament poques còpies d’època. Sobre la Ciutat Comtal va fer boniques
preses en picat que suposen un canvi d’estil important. Aquestes composicions estaven directament
relacionades amb els nous aires que corrien en la fotografia centreeuropea dels anys
trenta i de la qual L. Moholy Nagy en seria el millor representant.
També va captar nombrosos retrats de parella i de grups de clara temàtica pictorialista. Els
models posaven en una composició que l’autor havia estudiat prèviament. Els retrats de tema
mariner foren un altre dels objectius preferits de la seva càmera.
Arissa també s’interessà per la natura morta. Podem diferenciar clarament les composicions de
tall clàssic amb altres composicions atrevides i innovadores.
Tot i que fou un fotògraf no professional, va dur a terme alguns treballs per encàrrec que, pel
que sembla, estaven directament relacionats amb la impremta en la qual treballava. Cal destacar
els seus treballs per a un escultor i per a un fabricant de perruques.
Els personatges de les fotografies més pictorialistes eren desconeguts per a la família l’any
1990. En general no ha estat possible identificar l’indret de la presa.
segona part | 131
La vídua d’Arissa conservava al seu domicili dos àlbums amb unes noranta fotografies, moltes
del seu viatge de noces. La majoria són imatges ampliades a 13x18 cm amb alguns viratges de
color blau i vermellós.
La família tenia positius de molts dels negatius seleccionats per a l’exposició. Arissa reenquadrava
força els retrats. Potser no disposava d’objectiu de retrat. Amb prou feines hem trobat
originals de les fotografies que apareixen en el número especial de la revista Art de la Llum.
Hem trobat poques natures mortes. Segons la seva família, feia servir molts “trucs” fotogràfics.
Es podrien classificar com a pictorialistes i tradicionals.
arissa, lector i escriptor
De la seva biblioteca, la família només conservava el 1990 un volum de la revista Art de la Llum.
Per les seves notes i els seus retalls sabem que seguia publicacions com ara Criterium, Foto i
El Progreso Fotográfico. La família ens va explicar que Arissa també era aficionat a la poesia;
tanmateix, no hem trobat poemes seus ni llibres de poesia. A banda d’això, voldríem destacar
la qualitat literària dels seus articles, especialment de “Los niños y la fotografía”, publicat a El
Progreso Fotográfico l’agost del 1928 (p. 184-185).
Gràcies al seu article “Los álbumes de los salones internacionales”, publicat en El Progreso Fotográfico
al maig del 1928 (p. 100-101), se sap que Arissa llegia, consultava i estudiava revistes,
anuaris i catàlegs, com ara Photograms, The American Annual, Álbum del Salón Internacional
de París i Luci ed Ombre. En aquest article, Arissa recomana estar al dia del treball dels millors
fotògrafs consultant catàlegs d’exposicions, anuaris i recopilacions fotogràfiques. Gràcies
a aquest aliment intel·lectual i visual l’aficionat, aconseguirà millors fotos. A més, l’autor ha de
cercar la inspiració, la qual és comparada per Arissa amb una dona desitjada que ens dedica el
millor dels seus somriures.
Arissa va escriure articles fotogràfics en la publicació El Cor del Poble, publicada a Barcelona
entre el 1929 i el 1930:
“Nueva revista. – En primeros de Mayo próximo aparecerá en San Andrés una revista
bilingüe portavoz de la barriada y que dedicará una página a la Fotografía. De redactarla
ha sido encargado nuestro querido amigo el notable aficionado don Antonio
Arissa” (Foto, 1929/10 p. 14).
Arissa es va relacionar amb diverses entitats excursionistes, com ara el Centre Excursionista de
Catalunya o el Centre Excursionista de Gràcia. En el Llibre d’actes de la Secció de Fotografia del
CEC trobem dues referències:
“Es dóna compte de la demanda pels senyors Ricart i Antoni Arissa de saló d’exposicions
de la secció de fotografia per fer-hi una exposició de les fotografies recollides per a l’homenatge
al Sr. Miguel Huertas a lo que s’acorda accedir sempre que dites obres siguin prèviament
revisades per la junta d’aquesta secció i quina obertura serà el dia 10 del proper
juny” (Llibre d’actes de la Secció de Fotografia del CEC, 10 de maig del 1929).
132
“Es dóna compte d’haver rebut invitacions de l’Agrupació Fotogràfica St.-Victor convidant
a la inauguració del seu nou estatge social” (Llibre d’actes de la Secció de Fotografia
del CEC, 10 de maig del 1929).
De vegades, Arissa era un crític fotogràfic implacable. Al juny del 1927, la revista El Progreso
Fotográfico va publicar una dura crítica sobre una exposició fotogràfica celebrada al CEC:
“En tres de las salas de nuestra primera entidad excursionista están expuestas al público
un interesante conjunto de fotografías de sus socios. A primera vista, y prescindiendo
naturalmente de la sala dedicada a fotografías de deportes de invierno (pues sabemos
de antemano lo que veremos en ella o cuál es su finalidad), nos damos cuenta de que
visitamos una Exposición de obras de fotógrafos excursionistas, por la diversidad de sus
asuntos y documentación de bellos lugares, excluyendo, claro está, de esta consideración,
en limitado número de pruebas que, por su acabada ejecución, destacan ventajosamente
del importante resto.
En general, no vemos en esta Exposición aquellas obras premeditadas, de trípode seguro
y encuadramiento rebuscado que, a veces con un poco de espera, un leve rayo de sol nos
hace resaltar un término o nos define un infinito… Nos hablan claramente en la febrosidad
del artista caminante que mientras pierde un tiempo en el enfocamiento de un
crepúsculo tempestuoso que a él le cautiva, obliga a sus compañeros a alejarse apresuradamente
del incógnito desenlace de aquel caer de la tarde.
Ciertamente nos duele que una entidad que cuenta con un selecto número de fotógrafos
no haya demostrado plenamente que pueden y saben hacer una Exposición digna de
alabanza ahora, en estos momentos en que todos los que a este arte nos dedicamos parece
despertamos de un sopor que mutuamente nos transmitíamos, que la prensa local
nos ofrece sus páginas y nos da apoyo, que celebramos las primicias de un Salón Español
de Fotografía y estamos en vísperas de un Internacional. Ahora era tiempo, amigos,
de que nos demostraseis prácticamente que se puede hacer fotografía documental sin
perder aquella nota artística que le dignifica y no decae en el deplorable efecto de
postal ampliada: en el campo, concibiendo ideas, y en el laboratorio, dándoles vida con
adecuados procedimientos. No queremos con nuestras palabras enseñaros nada, pues
sobradamente tenéis demostrado en varias ocasiones vuestras aptitudes. Aceptadlas
como estímulo, como ruego, para que vosotros, los que podéis con vuestro criterio, no
hagáis lo que la mayoría, fotografiar: con un buen aparato y escasos conocimientos todo
el mundo es apto. Cread, esa es vuestra misión, en estos bellos parajes, en nuestros momentos
exuberantes en vegetación, en movimiento, en luz; en nuestras calles, en todas
partes encontraréis motivos suficientes para crear, recordando, no obstante, los lugares
visitados. Merecen ser citadas en primer lugar las colecciones de Claudio Carbonell,
quien nos demuestra una vez más su perfecto conocimiento del arte de la luz. Los interiores
de R. Carbonell y los no menos interesantes de Joaquín Torras. Los retratos de
Francisco Blasi, siendo muy acabados, les falta naturalidad, nota imprescindible para el
fin propuesto por su autor. M. Gausachs expone una colección espléndida por sus asuntos,
no por su pintura, que a nuestro entender la desmerece, y por este orden podríamos
ir citando algunas más, que desistimos por falta de espacio.” (Arissa, dins El Progreso
Fotográfico, juny del 1927, pàg. 139.)
segona part | 133
Arissa col·laborà com a crític de la revista barcelonina Foto entre el 1928 i el 1932, i des del
número 1. Segurament allí va conèixer els articles de l’enginyer químic R. W. Tuinzing. La
seva labor periodística li va permetre contactar amb diverses personalitats i entitats fotogràfiques:
“Centre Excursionista de Gràcia. Secció de fotografia. La revista Foto es dignà a enviar el
seu delegat senyor Arissa per a visitar el nostre segon Saló i fer-ne una crítica en un dels
seus números. Al mateix temps es proposen reproduir algunes de les obres exposades.
Agraïm les atencions de la revista Foto envers la nostra secció” (Mai Enrera, agost del
1929, número 55).
conclusions
Antoni Arissa ha estat l’artista fotògraf més reconegut de Sant Andreu durant les dècades del
1920 i el 1930. Les adversitats de la postguerra li van impedir dedicar-se a la fotografia amb la
intensitat d’abans. La seva obra es troba a cavall entre el pictorialisme i la nova visió. Les seves
fotografies es poden i s’han de comparar favorablement amb les dels grans mestres de la fotografia
catalana i espanyola de la seva època. Només ens resta esperar que aquesta recerca tingui
continuïtat en la recuperació de l’obra d’altres fotògrafs importants de Sant Andreu de Palomar,
com ara Tomàs Fàbregas, Josep Girabal, Lluís Batlle, Miquel Vinyes, Andreu Pinyol i Francesc
Castells, fotògrafs notables i companys de generació d’Antoni Arissa.
entrevistes fetes entre 1986 i 1990 a:
• Ángel Barambio • Tomàs Fàbregas Catarineu
• Francesc Castells • Martí Pous
• Pere Gaspar • Josep Maria Pérez Molinos
• Bartomeu Girabal • Margarita Serra Sellarés
• Josep Girabal Tort • Joan Vinyes Riera
• Margarita Fàbregas
134
manuscrits
• Agrupació Fotogràfica Saint-Victor. Arxiu històric del Govern Civil de Barcelona.
Fons Associacions. Caixa 436. Expedient 11801.
• Llibre d’actes (1910-1931). Centre Excursionista de Catalunya. Secció de fotografia.
publicacions periòdiques
• Butlletí de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Barcelona, 1925-1937 i 1939. Barcelona.
• Criterium. Barcelona, 1921-1923?.
• Lux. Barcelona, 1915-1922.
• El Cor del Poble. Barcelona, 1929-1930.
• El Progreso Fotográfico. Barcelona, 1920-1936.
• Foto. Barcelona, 1928-1932.
• L’Andreuenc. Barcelona (Sant Andreu), 1931.
• Mai enrere. Butlletí del Club Excursionista de Gràcia. Barcelona.
• Revista Fotográfica. Barcelona, 1923-1925.
• Agfa. Barcelona, 1932-1936.
articles de revistes
• Arissa, Antoni (1928, 02). “El ‘Moll del Peix’ de Barcelona”. El Progreso Fotográfico, p. 29-30.
• Arissa, Antoni (1928, 09). “Barcelona fotogénica”. El Progreso Fotográfico, p. 195-197.
• Arissa, Antoni (1928, 08). “Los niños y la fotografía”. El Progreso Fotográfico.
• Arissa, Antoni (1929, 07). “La buena fe de los jurados”. El Progreso Fotográfico, p. 147-151.
• Arissa, Antoni (1930, 05). “Los álbumes de los salones internacionales”. El Progreso Fotográfico,
p. 100-101.
• Ricart, Narcís (1935, 01). “L’exposició d’Antoni Arissa Asmarats”. Art de la Llum, núm. 178.
• García Virgili, E. (1931, 11). “Fotografia, unes estadístiques i uns comentaris”. Butlletí del
Centre Muntanyenc Barcelonès.
segona part | 135
• Huertas, Miguel (1930,05). “Galería de aficionados notables”. Dins Antonio Arissa. El Progreso
Fotográfico, p. 106.
• Mir, Andreu (1935,01). “La personalitat d’un artista”. Dins Antoni Arissa. Art de la Llum, p.
176-177.
• Torres Martínez, José Manuel (1989, 11). “Los científicos catalanes y la difusión del daguerrotipo”.
Butlletí de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, p. 201-211.
• Torres Martínez, José Manuel (1991, 3). “Entre el pictorialismo y la nueva visión”. Diorama,
núm. 85, p. 35-38.
• Torres Martínez, José Manuel (1998). La retina del sabio. Tesi doctoral. Universitat de
Barcelona.
• Macías, Francisco (1930, 03). “Los artistas catalanes en Huelva”. El Progreso Fotográfico, p.
62-65.
• Vinyes, Pau (2014, 04). “Lluís Batlle. Fotògraf de la vida social i cultural”. Revista Oficial U.
E. Sant Andreu, núm. 5, p. 34-37.
llibres
• AD (2000). Introducció a la història de la fotografia a Catalunya. Barcelona: Lunwerg edicions.
• AD (1924). Anuario de la fotografía española. Barcelona: Editorial Pallas, SA.
• Casademont, Josep Maria (1972). La Fotografía. L’Art Català Contemporani. Barcelona:
Proa.
• Carl King, S. (2000). El impresionismo fotográfico en España. Zarautz: Photomuseum.
• Clapés i Corbera, Joan (1984, 2a edició). Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar.
Barcelona.
• Coloma, Isidoro (1986). La forma fotográfica. Màlaga: Universidad de Málaga.
• Insenser, Elisabet (2000). La fotografía en España en el periodo de entreguerras 1914-1939.
Girona: Biblioteca de la Imagen.
• Figuier, Louis (1869). Les Merveilles de la Science. París: Furne, Jouvet et Cie. editeurs.
• Lecroy, E. Manual práctico de fotografía para aficionados. Barcelona: F. Granada y Compañía
editores.
• Levenfeld, Rafael i Vallhonrat, Valentín (2014). Arissa. La sombra y el fotógrafo. Madrid:
Fundación Telefónica. Catàleg d’exposició.
136
• López Mondejar, Publio (1997). Historia de la fotografía en España. Madrid: Lunwerg.
• Obiols, Salvador (1993). Catalunya. Imatges d’un temps (1900-1936). Madrid: Espasa.
• Sánchez, Juan Manuel (2002). Diccionario Espasa de fotografía. Madrid: Espasa Calpe.
• Torres Díaz, Francisco (1999). Crónica de un siglo de fotografía en España. Barcelona: Fofren.
• Vallvé, M. (1936). Tratado moderno de fotografía. Barcelona: José Montesó editor.
• Grup Versalles (1998). Sant Andreu de Palomar, més que un poble. Barcelona.
Fotografia de grup dels membres de l’Associació Fotogràfica Saint-Víctor, 1927.
Homentge dedicat al seu amic i mestre Miquel Huertas. Fons de la família Girabal
segona part | 137
congressos
• García Felguera, María de los Santos (2007). “Los estudios de fotografía en la Barcelona de
fin de siglo: Audouard y Napoleón”. X Congrés d’Història de Barcelona. Dilemes de la fi de
segle, 1874-1901. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura,
Ajuntament de Barcelona, 27-30 de novembre de 2007.
• Torres, José Manuel (1993). “Els inicis de la fotografia excursionista a Barcelona”. III Congrés
d’Història de Barcelona. Barcelona.
conferències
• Galmes, Miquel (1990). “Les primeres agrupacions fotogràfiques catalanes”. Arxiu històric
de Sant Andreu i Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. Barcelona, 20 de novembre de 1990.
• Torres, José Manuel (1989). “La photographie et l’excursionnisme photographique catalan
(1876-1936)”. Congrés European Society of the History of Photography. Vevey (Suïssa).
• Torres, José Manuel (1990). “Antoni Arissa i la fotografia excursionista catalana”. Barcelona:
Arxiu històric de Sant Andreu.
internet
• Hemeroteca de La Vanguardia: www.lavanguardia.com/hemeroteca
138
Sol·licitud d’inscripció com a associació
de l’A. F. Saint-Victor. Barcelona, 15 de
novembre de 1922. Expedient de l’Agrupació
Fotogràfica Saint-Victor. Arxiu històric
del Govern Civil de Barcelona.
Fons d’Associacions.
Caixa 436. Expedient 11801.
Acta de l’A. F. Saint-Victor, 27 de febrer de
1931. Expedient de l’Agrupació Fotogràfica
Saint-Victor. Arxiu històric del Govern
Civil de Barcelona.
Fons d’Associacions. Caixa 436.
Expedient 11801.
segona part | 139
Portada de la revista Foto. Arissa
col·laborà amb aquesta publicació
des del primer número. Hi publicà les
seves fotografies, notícies de l’A. F.
Saint-Victor i crítica d’exposicions i
concursos. Foto, any i, número 1, juny
de 1928.
Estat de comptes de l’A. F. Saint-Victor. Gener de 1924. Arxiu històric del Govern Civil de Barcelona.
Fons d’Associacions. Caixa 436. Expedient 11801.
140
“El perseguido”, d’Antoni Arissa Asmarats.
Foto, any iv, número 39, setembre de 1932.
Arxiu de J. M. Torres.
“El paso del Viático”, d’Antoni Arissa Asmarats.
Foto, any i, número 1, juny de 1928.
Arxiu de J. M. Torres.
“El Blanco Negro”, d’Antoni Arissa Asmarats. Foto, any iv, número 39, p. 115, juliol de 1932.
Arxiu de J. M. Torres.
segona part | 141
Invitació per a l’Exposició Fotogràfica de 1923,
organitzada per l’A. F. Saint-Victor.
Arxiu de la família d’Antoni Arissa, 1990.
“Retrat d’Abel Niépce de Saint-Victor”, de
Louis Figuier 1869. Les Merveilles de la
Science, París, p. 64. Biblioteca d’Història de
la Fotografia. Arxiu de J. M. Torres.
Butlletí d’enviament d’Antoni Arissa per a la
III Exposición de Fotografía organitzada per
l’Ateneo Obrero de Gijón. 15 de juliol de 1924.
Arxiu de la família d’Antoni Arissa, 1990.
Invitació a la inauguració del Primer Concurs
Fotogràfic de l’A. F. Saint-Victor, celebrat a
Barcelona, el novembre del 1923. Arxiu de la
família d’Antoni Arissa, 1990.
142
Anunci de Kodak Retina.
Càmera que es va
comprar Tomàs Fàbregas
després de la Guerra
Civil. Radium. Desembre
de 1935, p. 6. Arxiu de
J. M. Torres.
Cosmos Fotográfico. Una de les botigues de material fotogràfic més importants de Barcelona.
Art de la Llum. Octubre de 1933, any 1, núm. 5. Arxiu de J. M. Torres.
segona part | 143
La Drogueria Mañà estava
especialitzada en articles
fotogràfics. Era visitada sovint pels
membres de l’A. F. Saint-Victor i
d’altres aficionats a la fotografia de
Sant Andreu. Grup Versalles, 1998.
Sant Andreu de Palomar, més que un
poble. Barcelona, p. 171.
Publicitat de la marca alemanya
Voitgländer. Arxiu de J. M. Torres
Portada de la revista Radium, butlletí gratuït de la
botiga de fotografia Riba de Barcelona. En aquest
exemplar, publicat durant el mes de la rebel·lió
militar, s’hi anuncia un concurs de cinema organitzat
pel Foment de les Arts Decoratives i un altre de
fotografia organitzat pel Círculo San Ignacio de
Sant Sebastià. Radium, núm. 307, juliol de 1936.
Arxiu de J. M. Torres.
Publicitat de la pel·lícula Hauff, una de les preferides
de Josep Girabal i d’altres membres de l’A. F. Saint-
Victor. Art de la Llum. Octubre de 1933, any 1, núm. 5.
Arxiu de J. M. Torres.
144
“Taula per retocar negatius”. De Louis Figuier
1869. Les Merveilles de la Science. París, p.
92. Biblioteca d’Història de la Fotografia.
Arxiu de J. M. Torres.
“Reposacaps”. Els temps d’exposició als estudis
podia ser d’uns quants segons. Per això, els
reposacaps, les taules i diferents estris per
recolzar mans i peus resultaven indispensables
per evitar fotos mogudes. D’E. Lecroy. Manual
práctico de fotografía para aficionados.
Barcelona, p. 37. Biblioteca d’Història de la
Fotografia. Arxiu de J. M. Torres.
“Niépce de Saint-Victor retratant uns militars en un quarter el 1848”. Segurament, amb el procés
negatiu-positiu que entusiasmà els membres fundadors de l’A. F. Saint-Victor. De Louis Figuier, 1869. Les
Merveilles de la Science. París 1869, p. 65. Biblioteca d’Història de la Fotografia. Arxiu de J. M. Torres.
segona part | Autoretrat d’Antoni Arissa. IE1F4C5
