En Barcelona las primeras noticias de fotografía aérea las encontramos a partir de la Exposición Universal de 1888. Josep Maria Có de Triola (1884-1964) fue, desde 1913, el primer fotógrafo aéreo barcelonés y catalán. Fue también precursor de la fotografía espeleológica. Era especialista en fotografía deportiva y escritor. Miembro activo del Centre Excursionista de Catalunya, la mayoría de sus fotografías se conservan en el Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. En la plaza de Sant Jaume nº 2 tenía una tienda de fotografía denominada, Fotografía Moderna.
Josep Gaspar i Serra (1893-1970) fotografió desde el aire a partir de 1920. Gaspar era amigo de Josep Canudas, pionero de la aeronáutica catalana. Josep Gaspar trabajó como fotógrafo oficial en el aeródromo Canudas. Efectuó numerosas fotografías aéreas de fábricas. Gaspar se exilió tras la Guerra Civil. En 1966 regresó a España. Falleció en 1970 en Barcelona.
En 1923 se realizó una exposición-concurso de fotografías aéreas:
“Tal com s’havia anunciat, el 6 de maig s’inaugurava aquesta segona exposició i primer concurs de fotografies aèries. Inslal.lada a les Galeries Areñas i en molt millors condicions que la primera.
Presentaren fotografies, grans instalacions, ben enquadrades i perfectament instal.lades: la Compagnie Aérienne Française, de París; les companyies aèries K.L.M., d’Amsterdam, i la ‘Latécoère’ de Tolosa, la Secció Fotogràfica de l’Aviació Militar de Madrid; totes fora de concurs i a titol de cooperació. Els altres expositors foren els senyors; Guash, Busquests, Claret, Co de Triola, Pierre Carvallo, Casimir Soler, M. Llorens i Henri Delrieu.
L’exposició va ésser visitada per molt de public, molt més del que podíem haver imaginat, i va merèixer els elogis generals. La premsa en va parlar extensament i algun diari més d’una vegada. Als visitans se’ls lliurava una còpia del Manifest de la Penya i se’ls repartien propostes per a fer-se socis; s’aconseguí emplenar-se algunes.
El dia 31 va tenir lloc l’acte de clausura i el jurat va fer públic el veredicte. Va resultar guanyador el fotògraf Claret, amb una preciosa fotografia de gran format, virada en sèpia, de Sitges, un dels objectius més fotogràfics i més bells de la nostra Costa de Ponent. El Jurat estava compost pels senyors següents: el presidia el regidor senyor Domènech, en representació de l´alcalde de la ciutat; Enric Ràfols, en representació de l’Aero Club de Catalunya; Jaume Codina, per la Penya de l’Aire; Manuel Trilla, per la premsa, i R. Areñas com a assesor tècnic i Secretari. (CANUDAS, 1983-110).
En 1926 se celebró el primer ensayo de fotografía aérea:
“Quan més preocupats estàvem buscant la millor manera de fer l’assaig de fotografia aèria que feia temps constituïa un objectiu primordial per a nosaltres, una casualitat inesperada va venir a solucionar el problema. Vam trobar-nos un antic amic, Josep Gaspar, l’excel.lent fotògraf especialitzar en la fotografia esportiva, els partits de futbol, la vida i l’emoció del quals entusiasmaven el públic. Els seus reportatges gràfics a la premsa il.lustrada de Barcelona, Madrid i París li havien proporcionat una gran i merescuda fama. Gaspar, a més, era una gran afeccionat a l’aviació i tot seguit vam anar a parar a l’assumpte que feia mesos barrinava pel nostre cap. Immediatament es va oferir per fer unes proves amb la nostra màquina especial, que havíem portat d’Itàlia llavors de la compra de l’Aviatick, cosa que no vam trigar gaires dies a fer. Aviat vam comprendre que aquella màquina, construida especialment per a la presa vertical, no serviria per a fotografia obliqua panoràmica, perquè era massa pessada i difícil de manejar manualment.
Gaspar, ja engrescat, ens proposà de fer un assaig amb la seva màquina corrent de reportatge. Una excel.lent Contessa, de cortineta i amb un objectiu de primer ordre. Eren els temps dels clixés de vidre, en magatzems de dotze, etc No vam tardar gaires dies a fer la primera prova i el mateix vespre, no podent esperar més, anàvem al laboratori de Gaspar per veure revelar les plaques i amb la màxima sorpresa comprovàrem que tots el clixés eren, no solament bons, sinó excel.lents. Després Gaspar ens feia unes còpies i unes ampliacions de diferents dimensions. Varem quedar meravellats. Les fotos eren perfectes: les ampliacions, d’un metre per seixanta centímetres, donaven un detall fantàstic. No hi cabíem de contents. Allò podia significar una solució dels nostres problemes econòmics, cada dia més difícils de resoldre.
Vam fer alguns vols més, a diferents altures, des de diferents angles i amb diferents condicions de llum, etc. Les fotos eren perfectes. I ràpidament vàrem establir un plà, per intentar introduir la fotografiar aèria en forma comercial per primera vegada a Barcelona. De cada objectiu, Gaspar en feis una dotzena de negatius com a mínim i entre ells escollím els dos o tres més bons. Vam començar per fes fàbriques més importants en un radi reduït de Barcelona.” (CANUDAS, 1983, 136)
