El sentit comú...

​Ara que s'acosta el Dia del Llibre, em sembla un bon moment per mirar enrere i recordar el primer llibre d'escacs que va caure a les meves mans: El sentido común en ajedrez, de l'excapió del món Emanuel Lasker (Editorial Escaques, Barcelona, 1971).
​Aquell llibre no va ser només una lectura, sinó també la porta d'entrada a un món que m'acompanyaria tota la vida. Sobre les seves pàgines es basava el curs d'escacs que impartia el senyor Bechini, membre de l'Associació de Pares del col·legi La Salle Congrés i jugador del primer equip del Club d'Escacs Congrés.
​Vaig aprendre molt en aquelles classes, però potser vaig aprendre encara més en la intimitat silenciosa de la lectura, amb aquell exemplar que el meu pare em va regalar i que conservo a la memòria com un d'aquells regals que no envelleixen.
​Amb La Salle Congrés vam arribar a conquerir el Campionat Escolar de Barcelona. Més tard, amb el Club d'Escacs Congrés, vam ser campions de Catalunya juvenil per equips. Van ser anys de taulers, torneigs, viatges i amistats; anys en els quals els escacs eren una manera de mirar el món.
​I, entre partida i partida, van anar arribant molts altres llibres: Luděk Pachman, José Raúl Capablanca, Aaron Nimzowitsch, Bobby Fischer… autors que no només ensenyaven obertures o finals, sinó també una manera de pensar.
​L'últim a sumar-se a aquesta biblioteca personal ha estat l'estudi de Jaume Viñals, Manual de ajedrez para jugadores veteranos, sobre la pràctica dels escacs en els escaquistes federats més grans, una lectura que confirma que aquest joc no entén d'edats, sinó de passió.
​Fa poc també hem posat en marxa una biblioteca d'escacs a Torre Roja, com qui retorna al tauler una petita part de tot el que ha rebut. Vaig participar, a més, com a fotògraf en el llibre de Josep Guixà 100 anys, Federació Catalana d’Escacs, i moltes de les meves imatges han trobat el seu lloc a la revista Jaque, a la Revista Internacional de Ajedrez i al Butlletí d’Escacs.
​No sé encara com m'agradaria acomiadar-me d'aquest món: si llegint, escrivint, fotografiant, lluitant contra el drac o jugant a escacs. Però sí que tinc clara una cosa: m'agradaria fer-ho amb la serenitat de qui ha viscut intensament i, si és possible, amb una rosa als llavis.