viernes, 30 de septiembre de 2011

Los reflejos de Elise, actriz y modelo




Es fácil discernir entre la Elise real y la virtual. Sin embargo, no siempre tengo claro cual de sus imágenes es más fotogénica, sugerente, guapetona, llámesele como se quiera. La realidad es la que es. Pero aunque la joven rebose juventud, fotogenia y belleza debe competir fieramente con los fantasmas de unos reflejos que a veces, querámoslo o no, nos superan.

miércoles, 28 de septiembre de 2011

Bestiario

 

Este reptil de peluche nos inspira más risa que miedo. Eso si, las hojas que se reflejan inquietan más de la cuenta.
Posted by Picasa

Sobre huevos y pollos

 

Hace ya muchos años que la Pollería/Huevería Consuelo cerró para siempre la persiana. Pero tanto el local, reconvertido en vivienda, como la fachada se conservan estupendamente. Ya nadie comprará muslos, pechugas, patas, hígado o huevos fresquísimos. Queda en mi memoria infantil vagos recuerdos de esta antigua pollería dónde los dependientes troceaban las aves en tu presencia. Nos é, creo que antes el arroz con pollo sabía mucho mejor y los huevos fritos con chorizo me parecían un manjar de dioses. Las grandes superficies nos venden la carne de pollo cortada e incluso guisada de muy diversas formas. Pero para degustar un buen pollo hay que rascarse el bolsillo con animales de granja, ecológicos y otros adjetivos que pretenden ennoblecerles y encarecerles.

Se me olvidada comentar que en mi adolescencia conocí a una persona que trabajó durante unos meses en una granja de pollos. Había estudiado una Ingeniería Química y no sé porque regla de tres terminó emplumado hasta las cejas. No era lo suyo y acabó en una enseñanza que todavía no conocía los recortes.
Posted by Picasa

martes, 27 de septiembre de 2011

Fotografiando nubes

 
La naturaleza es hermosa. Para mi la belleza de este cielo azulísimo y de estas blancas nubes resulta inconmensurable. Pero sin la ayuda de la luna del automóvil en el que se refleja su imagen no hubiese sido posible captarla. Los coches tienen extrañas utilidades. Gracias a ellas casi podemos tocar el cielo con las manos.
Posted by Picasa

Enciclopedias desfasadas

 

Salvat Junior fue mi primera enciclopedia. La compré fascículo a fascículo cuando era todavía un niño. No había presupuesto para La Monitor, La Sopena o La Espasa. Todavía la conservo como una reliquia. Verla en un basurero me deprime. Pero así son las cosas. La Wikipedia arrasa con todo y la falta de espacio hace el resto.
Posted by Picasa

viernes, 23 de septiembre de 2011

El asesino de latas de cola

 
Esta imagen muestra un cuádruple asesinato a sangre fría. O por lo menos un "latanicidio" o como se llame. Las latas de cola y de otras bebidas tienen derecho a una muerte digna y sobretodo a un reciclaje. La religión de las latas está, más o menos, inspirada en el budismo y cree en la reencarnación a pies juntillas. Dejarlas atrapadas y arrugadas en una alcantarilla, aunque esté muy bien conservada, y sea incluso bonita, es un crimen horroroso. Los culpables merecen un castigo ejemplar.
Posted by Picasa

Els inicis de la fotografia excursionista a Barcelona

ELS INICIS DE LA FOTOGRAFIA EXCURSIONISTA
A BARCELONA
JOSEP MANUEL TORRES

En aquesta comunicació explicarem els orígens de l’excursionisme fotogràfic barceloní. Hem centrat la nostra recerca en la tasca pionera del Centre Excursionista de Catalunya i dels seus antecedents directes. Per raons d’espai no hem tractat les activitats fotogràfiques d’altres clubs excursionistes barcelonins especialment interessants: el Club Montanyenc Barcelonés i el Club Excursionista de Gràcia. Deixem per a un altre treball la narració d’activitats tan importants com el paper de la fotografia a l’estudi de la masia catalana o a l’arxiu d’etnografia i folklore de Catalunya.
1. El fotògraf viatger. Les primeres fotografies de viatges i excursions
La fotografia de llocs exòtics, i de monuments importants, va despertar ben aviat l’interès de científics, comerciants i fotògrafs agosarats.
La primera col·lecció de fotografies de viatges, Excursions daguerriennes, van ser presses entre 1840 i 1844. Els originals eren daguerreotips, i van ser publicats en àlbums a partir de gravats en planxes de coure a l’aiguatinta. En molts gravats eren dibuixats persones i animals. L’òptic francès Lerebours va ser el responsable d’aquesta empresa. Diversos fotògrafs van recórrer els llocs més exòtics del planeta. S’ha de destacar Frederic Goupil-Fresquet i Pierre-Gustave Joly de Lobtinière.
1.1. Els primers projectes de fotografia d’interès històrico-monumental
Entre 1850 i 1855 té lloc a França la Mission héliographique, una campanya fotogràfica amb l’objecte de documentar els més importants monuments i llocs d’interès històric i cultural del país. En aquest treball van participar alguns dels millors fotògrafs de l’època; Hippolyte Bayard, Gustave Le Gray y Henri Le Secq.
1.2. Els inicis de la fotografia a Barcelona
El 10 de novembre de 1839 va sé presa la primera fotografia a Barcelona. Va ser també la primera de l’Estat espanyol. L’acte fou organitzat per la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. El doctor Pere Felip Monlau va ser el mitjancer per a l’adquisició de l’equip de daguerreotip. El 24 de febrer de 1839, des de París, Monlau va enviar una carta a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona; en aquesta carta, Monlau donava notícia de la invenció del daguerreotip i informava de les aplicacions de la fotografia de viatges i excursions.
“Los arquitectos obtendrán con suma facilidad copias cabales de los monumentos antiguos y modernos, de los palacios y casas, con sus adornos más ténues y delicados, sin necesidad de corregir los errores de la vista. Con el nuevo aparato se tendrán panoramas exactos de todos los lugares del globo; y el viajero podrá en un instante sacar copia de un monumento, de un paisaje que le deleite.”
2. Els pioners de la fotografia excursionista a Barcelona
L’excursionisme català, al contrari que l’europeu, té en els seus orígens un tarannà més cultural i polític que esportiu. Més que no pas en escalar muntanyes, els primers excursionistes del nostre país cercaven descobrir aspectes insòlits i curiosos de Cat alunya. Des del principi, l’excursionisme català va estar fortament vinculat a les reivindicacions nacionalistes. Amb el temps es desenvoluparia també un important moviment esportiu. Però, repeteixo, aquest plantejament no formava part dels pioners de l’excursionisme català.
2.1. Els precursors
El químic i pintor Josep Arrau (1802-1872), membre de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, va escriure el 1852 una crònica de la seva travessa pels Pirineus francesos. Aquest treball va despertar un gran interès entre els pioners de l’excursionisme organitzat. Va ser també un divulgador del daguerreotip, i el desembre de 1839 va donar a conèixer Observaciones acerca del daguerrotipo, un important escrit sobre la difusió del daguerreotip a Barcelona.
Podem considerar a Francesc X. Parcerisa (1803-1876) com al pare espiritual dels primers excursionistes organitzats. La seva influència es doble. Per una part, per les seves publicacions gràfiques sobre el patrimoni històric. El primer d’aquests treballs, Recuerdos y bellezas de España, va ser publicat el 1839. La seva influència més important, però, van ser les seves classes de dibuix: alguns dels futurs fundadors de la primera entitat excursionista catalana van ser alumnes seus. Cal senyalar que Parcerisa es va interessar molt aviat pel daguerreotip, i el va utilitzar per a fer els seus gravats.
Tal i com veurem a continuació, els primers excursionistes eren molt aficionats al dibuix. D’alguna manera algunes d’aquestes primeres excursions no eren més que una excusa per a prendre apunts del natural.
Cal tenir en compte que el desenvolupament de la fotografia excursionista catalana, coincideix amb la popularització del gelatí-bromur. Aquest procediment es comercialitza a partir de 1874 y es tracta bàsicament de l’actual procés negatiu-positiu en blanc i negre. Tanmateix es continuava treballant amb càmeres de plaques, les pel.lícules eren molt menys sensibles que en l’actualitat i no eren capaces de reproduir correctament tots els tons. Però el procés al gelatí-bromur permetia que les plaques sensibilitzades es conservessin durant molt de temps, i no calia revelar immediatament després de l’exposició. Tot això jugava a favor dels fotògrafs excursionistes, que fins a la data havien de sensibilitzar les plaques al col.lodió immediatament abans de prendre la fotografia.
2.2. La Societat X
La Societat X és el primer grup excursionista català organitzat. Segons sembla, tenia una estructura semblant a la d’una societat secreta. Van començar a actuar a partir del 1870. Entre els seus membres trobem els fundadors de l’excursionisme català; Cèsar August Torras, Antoni Massó, Carles García Vilamala i Josep Fiter. Els tres primers desenvoluparien amb el temps importants activitats fotogràfiques. Fiter, deixeble de Parcerisa i interessat pel dibuix, va ser el principal membre fundador de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, que acabaria absorbint a la major part dels membres de la Societat X.
2.3. L’Associació Catalanista d’Excursions Científiques
Va ser fundada el 1876. Els seus socis fundadors van ser Josep Fiter, Ricard Padrós, Pau Gibert, Marçal Ambròs, Ramon Arnet i Eudald Canibell.
Encara que molt aficionats al dibuix, molt aviat van veure la importància de fer servir la fotografia per la seva major rapidesa i precisió. No obstant això, per problemes econòmics, no van poder comprar una càmera fotogràfica, tal com era el seu desig.
Malgrat el seu nom, no podem dir que l’entitat fos estrictament científica. Però el cert és que molts dels seus projectes van ser un primer pas que després serien aprofitats per científics professionals.
Els antecedents llunyans de la secció de fotografia es troben en la Secció Topográfico-Pintoresca, fundada el 1878 per Carles García Vilamala i Antoni Massó, els fins de la qual eren “escalar las altas montañas para disfrutar de amplios horizontes y retener los magníficos panoramas por medio de la fotografía”.1
2.3.1. Àlbum Pintoresch-Monumental de Catalunya
La publicació de la colecció de llibres Àlbum Pintoresch-Monumental de Catalunya, és la primera gran aportació a la fotografia de l’excursionisme català. L’impacte de l’obra en l’època va ser extraordinari. Vist des de la perspectiva actual, ha de ser valorada molt positivament. En total es van fer cinc publicacions. Encara que cal distingir clarament les dues primeres de les tres últimes.
Aquestes obres van ser publicades entre 1878 y 1883. Antoni Massó, Carles García Vilamala, Heribert Mariezcurrena i Cèsar August Torras són els personatges claus d’aquest projecte. Aquests àlbums estaven profusament il.lustrats amb reproduccions de fotografies, i acompanyats per un text literari eminentment descriptiu. L’estudi d’aquestes obres proporciona l’oportunitat de conèixer una imatge de Catalunya, a través de la interacció fotografia/literatura.
Cal senyalar que durant el temps que va durar l’edició d’aquests Àlbums, es van dur a terme moltes excursions amb la finalitat primordial d’obtenir fotografies per a les publicacions. En especial en destaquen les que es desenvoluparen entre 1879 i 1880 i que van tenir com a protagonistes a Massó i a Torras.
En realitat, aquestes obres s’emparaven en el nom de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, però la realització del projecte va ser duta a terme per la Societat Particular de Vistes, de què formaven part García Vilamala, Massó, Torres i Soriano.
Heribert Mariezcurrena (Girona 1846-Barcelona, 1898), fotògraf i gravador i pioner del fotogravat a Catalunya, és l’autor de les fotografies del primer volum. Antoni Massó n’és l’autor de les dels altres quatre. Les cinc obres estan formades per reproduccions en fototípia directament enganxades. El tiratge de les estampes va córrer a càrrec de la Sociedad Heliográfica Española, de la qual Mariezcurrena era soci fundador.
2.3.2. Les dues primeres edicions
Heribert Mariezcurrena va ser l’autor de les 25 fotografies que es van publicar en el primer Àlbum. Li van demanar l’encàrrec Antoni Massó i Carles García, ja que ells no van gosar prendre les fotografies, que van ser reproduïdes en fototípia i enganxades directament en el llibre en unes làmines d’uns 15,5 X 21 cm. La majoria de les imatges són vistes de monestirs i esglésies, encara que també hi ha alguns paisatges i castells. La data de publicació és 1878, però el pròleg de Manuel Milà i Fontanals és signat el novembre de 1879.
D’alguna manera, els nostres primers fotògrafs excursionistes pretenien traduir a l’art de la llum l’obra literària romàntica catalana. De la mateixa manera que els literats reivindicaven la llengua catalana, els fotògrafs descobrien i fixaven la imatge de Catalunya. Una imatge poc coneguda, i en molts casos inèdita.
El segon Àlbum portava data d’edició de 1879, però segons Josep Iglésias, no va ser publicat fins el 1886. El llibre és pràcticament centrat a la part monumental de Tarragona. L’obra és més gran que l’anterior, conté 48 imatges d’uns 24 X 29,6 cm, preses per Antoni Massó.
Tant el primer com el segon volum, són redactats en català. La confusió amb les dates d’edició, pot comprendre’s perquè l’obra va ser distribuïda anteriorment per làmines soltes.
2.3.3. La petita edició
A més d’aquestes dues obres de gran format, van aparèixer tres petits llibres monogràfics il.lustrats amb fotografies (La petita edició). El primer d’ells era dedicat a Poblet, i s’hi reproduïen 19 fotografies d’Antoni Massó, sense data d’edició. Antoni Massó i Cassañas (1850-1938) va ser escriptor, economista i fotògraf. Va ser soci fundador de la Societat X i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. Va ser també un destacat excursionista esportiu. El segon volum de La petita edició, era dedicat a Montserrat (1881), amb 45 fotografies. El tercer volum (1883) es va dedicar a Poblet i contenia 24 fotografies.
Aquests tres volums tenien un format molt més reduït, les fotografies eren de 10 X 15 cm. La introducció va ser redactada en català, castellà i francès. A més, les fotografies són acompanyades de textos en cinc idiomes: català, castellà, francès, alemany i anglès.
La publicació dels Àlbums va fer possible la realització de les primeres conferències sobre fotografia. El 18 de novembre de 1879, Heribert Mariezcurrena va fer una conferència sobre La fotografía y los aparatos para practicar este arte. El 24 de març de 1884, Antoni Massó va començar un curs de fotografia.
2.4. La fotografia a l’Associació d’Excursions Catalana
Oficialment va ser fundada el 21 de setembre de 1878; els seus membres, amb Josep Fiter al capdavant, eren disidents de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. Aquesta entitat va perviure fins que el 1891 va tornar a refondre’s amb la primera p er donar origen al Centre Excursionista de Catalunya. El cert és que les diferències entre ambdues eren sobretot de caire personal. Des del punt de vista fotogràfic, les seves aportacions no van ser gaire abundants. A aquesta entitat van accedir més aficionats al dibuix que a la fotografia, recordem que el propi Fiter era un bon dibuixant.
L’activitat fotogràfica més important que hem trobat és una ressenya de Marçal Ambrós sobre la visita, el 1881, a la colecció de fotografies estereoscòpiques de Viçens Grenzner. Ambrós destaca el realisme de la fotografia estereoscòpica. L’estereoscopia ad quiriria una gran importància en la fotografia excursionista. Podem admirar bonics exemples a l’arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
3. El CEC i la fotografia
L’activitat primordial del CEC era, i és, evidentment l’excursionisme. No obstant això, des dels seus orígens ja podem veure l’interès en reflectir a través de la fotografia les excursions i viatges que feien. A continuació veurem com es configura aquest procés.
3.1. La formació del Centre Excursionista de Catalunya
El 1891 apareix el CEC com a resultat de la fusió de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana.
Tal com anem a estudiar a continuació, en el CEC es desenvoluparien importants activitats fotogràfiques, que com tantes d’altres quedarien eclipsades per la Guerra Civil. Aquestes activitats són un reflex de la qualitat humana de les persones que les dugueren a terme. No en va hi van col.laborar d’una o altra forma la major part de la intel.lectualitat barcelonina de l’època.
Molt aviat podem veure importants exposicions en què la fotografia juga un paper privilegiat. El 1895, el CEC va muntar, en els salons del diari La Vanguardia, dues exposicions fotogràfiques sobre els Pirineus. Aquest fet demostra l’interès que van despertar els Pirineus, però sobretot ens fa veure com a partir d’aquest moment l’excursionisme té ja un caràcter més esportiu que cultural.
1898 és un any important, comencen a publicar-se moltes i bastant bones fotografies. El gener de 1898, l’aleshores president del CEC, Lluís Marià Vidal (1848-1922), fa un discurs d’inauguració en què, entre d’altres temes, parla de fotogrametria. El mes de maig d’aquell mateix any, Vidal publica unes magnífiques fotografies de Sant Pere de Rodes. El 1899, Vial faria un curs de fotogrametria. L.M. Vidal era enginyer industrial i de mines, va col.laborar amb l’Acadèmia de Ciències de Barcelona i amb el Museu d e Geologia del Seminari de Barcelona. També va ser membre de la comissió del mapa geològic d’Espanya (Lleida i Girona). En el Museu de Geologia del Seminari de Barcelona es troba un arxiu fotogràfic amb les imatges que va prendre a Lleida. Es tracta de còpies en paper d’uns 24 X 30 cm. La imatge té un to sípia, i es troben enganxades en cartulines. Les fotografies van ser preses des d’un punt de vista geològic, estan molt ben resoltes tècnicament i plàstica.
També aquell mateix any es publica un article de Josep Comas i Solà (1868-1937) sobre Fotografía del Cielo, article que es basa en una conferència de l’autor a l’Ateneu Barcelonès. L’astrònom Josep Comas va ser pioner en la fotografia i cinema astronòmic. Va treballar a l’Observatori de Rafael Patxot a Sant Feliu de Guíxols i a l’Observatori Fabra. Va ser un especialista en estereofotografia i va fer el primer estudi cinematogràfic sobre els eclipsis solars.
El 1902, per a celebrar el 25è aniversari de l’excursionisme català organitzat, es va produir una exposició de fotografies sobre les comarques de Catalunya. S’hi van presentar unes 1.400 fotografies.
3.2. El naixement de la secció de fotografia
El 1904 sorgeix la secció de fotografia. És la primera secció que es funda en el CEC. Concretament el 13 de desembre. Sobre el tema de la fundació un portaveu de l’actual secció de fotografia ens diu el següent:
“El 13 de desembre de 1904, un grup d’inquiets socis del Centre acordaren crear la Secció de Fotografia, amb l’objecte de cooperar, per mitjà de la fotografia. La finalitat que persegueix el Centre és agrupar a tots aquells socis que, per llurs afeccions, els interessi directament o indirecta l’art de la fotografia aplicat especialment a l’excursionisme així com a les arts, i a les ciències amb ell relacionades.
Els primers objectius fixats pel consell de la nova Secció fou la creació d’un laboratori fotogràfic i un Arxiu Fotogràfic que serà el dipositari del material aconseguit al llarg de llurs excursions; impulsar l’organització d’excursions, lliçons, conferències, reunions, exposicions i concursos que facilitin la divulgació de les belleses artístiques de Catalunya.”2
La primera junta directiva era formada per Cristóbal Freginals, president; Pere Bonet, Manuel Font, Lluís Llagostera, vocals; i Lluís Batlle, secretari.
Segons Josep Iglésies, els membres de la Secció de Fotografia mantingueren interès per la muntanya mitjana, la terra baixa i els monuments arqueològics, mentre que els membres de la secció de muntanya es van centrar en el Pirineu.3 També segons el mateix autor, els socis de la secció de fotografia eren els de major edat i els que feien les excursions menys compromeses o de caire més cultural. El cert és que el període 1904-1908 va ser de gran activitat, a més de la ja esmentada secció de fotografia, en neixen altres de noves, com la de folklore i la d’arquitectura.
3.3. Principals activitats fins el 1924
El 1907 tenim documentades conferències il.lustrades amb fotografies, com les fetes per Joaquín Morelló i Josep Co de Triola (1884-1965). Co de Triola va ser un dels pioners del fotoperiodisme esportiu; escriptor i periodista, va col.laborar a La Veu de Catalunya, D’ací i d’allà, i Stadium. Va intentar, sense aconseguir-ho, transformar la secció de fotografia del CEC en un club de fotografia.
El 1908 es celebra una exposició d’unes 1.500 postals realitzades amb la intenció de crear un inventari gràfic de Catalunya. L’exposició intentava donar a conèixer l’aportació de l’excursionisme en la divulgació de la imatge de Catalunya.4
Per aquestes dates, segons Gaspar Sala, es celebraven moltes exposicions fotogràfiques, “Nuestro salón de exposiciones está ocupado constantemente por sendas exposiciones fotográficas personales, de pruebas de socios del Centro o colectivas sobre determinado tema convocado”.5
El 1913 es recopila una colecció fotogràfica de Creus de Terme. Va ser exposada en el I Congrés d’Art Cristià (octubre, 1933). Posteriorment, les fotografies van ser utilitzades per J. Gudiol per a publicar Les Creus Monumentals a Catalunya (Barcelona, 1919).
El 1918 s’inicien els treballs de classificació de l’arxiu gràfic. Van acabar el 1925. S’han de destacar les exposicions individuals de C. Fargues i E. Vilaseca.
També cal destacar les exposicions individuals de Rossend Flaquer (1920) i Juli Pérez (1921) i l’exposició sobre el Montseny del 1924.
Sembla clar que l’activitat de la secció de fotografia va ser molt intensa, i en ella van participar alguns dels millors fotògrafs del moment. D’alguna manera, la secció de fotografia del CEC va juga un paper de club de fotografia. Però també les agrupacio ns fotogràfiques practicaven, amb regularitat quasi setmanal, l’excursionisme fotogràfic, només bloquejat per la Guerra Civil (1936-1939) i els primers anys de la postguerra. Per a comprovar el que s’ha dit, només ens cal repassar les activitats de clubs d e fotografia com l’Agrupació Fotogràfica Saint Víctor de Sant Andreu de Palomar (1922) i de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya (1923). Durant aquest període es van fer nombroses sessions de diapositives. També s’hi van fer interessants conferències: Rafael Areñas (Procediments pigmentaris), Adolf Mas (Tècnica d’interiors), R. Garriga (Manipulació, perspectiva fotogràfica i revelat de negatius), R. Degollada (Fotografies en colors naturals), J.M. Co de Triola (La fotografia a l’aire lliure), Alfred Bosch (Orígens, processos y conquestes de la fotografia), Geroni Martorell (L’inventari gràfic de Catalunya).
3.4. La fotografia en color
La majoria de fotografies van ser fetes en blanc i negre, no obstant això els socis del CEC van ser en alguns casos pioners de la fotografia en color en el nostre país.
A començaments del 1909 es tenen notícies sobre experiències amb plaques autocromes Lumière. El gener es fa una projecció amb imatges captades per Gaspar Homar, vistes de paisatges, flors, retaules i retrats, i comentada per Geroni Martorell que va explicar els fonaments del procés en color dels germans Lumière.6
El novembre del 1909, entre les pàgines 328-329 del Butlletí del CEC, es publiquen dues fotografies en color de Juli Soler, es tracta de fotografies de caràcter etnològic d’habitants de la Vall d’Ansó (Osca).
El dia 17 de març de 1910, Bonaventura Solà va pronunciar una conferència sobre La fotografia dels colors.
El doctor Cèsar Comas, pioner de la radiologia catalana, també va col.laborar amb el CEC:
“El día 19 de junio de 1913 fueron proyectadas por el notable radiologo doctor César Comas Llavería, placas de color sistema Paget, con la retícula a cuadros en vez del grano del sistema Lumière, y era tan grande la afición al color entre nuestros socios, que dio ocasión a celebrar, el día 10 de junio de 1915, una sesión especial de autocromas”.7
El maig de 1917, M. Faura i Sans fa una conferència àudio-visual amb projecció d’Autocromes Lumière de fotomicrografies de roques.8
3.6. L’arxiu fotogràfic
El 1909 es configura l’arxiu fotogràfic del CEC. Existeixen imatges fotogràfiques des del 1886. A més a Catalunya existeixen fotografies de la resta de l’Estat espanyol, en especial del Pirineu d’Osca, i de nombrosos països. Des del principi els seus fons són utilitzats per conferenciants per a suportar gràficament les xerrades que es feien en el CEC i en algun cas a d’altres llocs. També es van fer servir per a passar nombroses sessions de diapositives. Per motiu de la seva importància i qualitat, investigadors i editorials van parar especial atenció a les fotografies de l’arxiu.
En acabar la guerra civil, els fons fotogràfics van estar a punt de ser incautats per les tropes d’ocupació. Malgrat tot, i gràcies a la intervenció de socis del CEC que havien col.laborat amb l’exèrcit del general Franco, es van poder salvar.
A finals del 1926, l’arxiu fotogràfic comptava amb uns 2.000 clixés, dels quals uns 500 estaven classificats. Aquest mateix any es va produir una important donació dels hereus de Joaquín Morelló.
El 1928 ja existien 5.290 negatius i 10.500 diapositives catalogades, de les quals es van deixar 1.027 per a conferències com a diapositives de projecció. El 1930, existien ja 8.000 negatius catalogats. El novembre del 1935, l’Arxiu Fotogràfic tenia catalogats 15.500 clixés dels quals 5.300 eren positius i 10.243 negatius.
A l’actualitat, l’arxiu és un excel.lent mitjà per a conèixer la imatge de la Catalunya de finals del segle XIX i començaments del XX. Com que els fons s’han obtingut a partir de llegats i donacions de socis de l’entitat, cal advertir que les fotografies s ón de qualitat desigual i que la major part no són obra de professionals. Malgrat això, totes les imatges encara conserven un interès molt gran. Cal destacar-ne les preses per Francesc Blasi i Vallespinosa (1895-1951), important membre de la secció de fotografia, escriptor i notable viatger. Autor de Guia de Poblet i Santes Creus (1928), y Santuaris Marians de la Diòcesi de Tarragona (1933). Quantitativament i qualitativa, crec que les seves fotografies són les més importants.
3.9. Biblioteca
Consultant els fons de l’actual biblioteca del CEC, podem fer-nos una idea de les publicacions que sobre fotografia existien. Abans que res, cal senyalar que, tal com hem deduït de la lectura de les actes de la secció de fotografia, la junta directiva del Centre no va facilitar la compra de llibres de fotografia. Per tant, suposem que gran part d’aquest fons prové de donacions i compres efectuades pels propis membres de la secció de fotografia. Coneixien les obres més importants que sobre fotografia excursi onista s’havien publicat a finals del segle passat. És a dir, bastant abans de la creació de la secció de fotografia el 1904.
4. El CEC i la “intelligentsia” catalana: activitats fotogràfiques
Tal i com ja hem dit anteriorment, les activitats del CEC van implicar gran part dels intel.lectuals catalans de l’època. Evidentment, també hi van prendre part importants fotògrafs.
En primer lloc, cal esmentar a Heribert Mariezcurrena, autor de les fotografies del primer Àlbum Pintoresch. Tampoc no podem oblidar la contribució a la fotografia d’Antoni Massó, important col.laborador en el projecte de los Álbums Pintoresch. A continuació, hem d’esmentar a Lluís Maria Vidal, de qui a més de les seves activitats fotogràfiques abans comentades, cal citar-ne les fotografies que va prendre a la província de Lleida, els fons de les quals es troben en el Museu de Geologia del Semi nari de Barcelona. A destacar la figura de mossèn M. Faura i Sans (1883-1941), actiu col.laborador del CEC que es va dedicar profundament a la fotografia geològica, el seu arxiu es troba en el Museu de Geologia del Seminari de Barcelona. No podem oblidar tampoc a Josep Maria Co de Triola, notable fotògraf esportiu i impulsor de l’associacionisme fotogràfic.
Igualment importants van ser Juli Vintró i Juli Soler. També cal esmentar les puntuals, però importants, col.laboracions del doctor Cèsar Comas, Adolf Mas, Narcís Cuyàs, Rossend Flaquer, Norbert Font i Sagué i Antoni Bartomeus.
4.1. La maduresa de l’excursionisme fotogràfic
A partir del 1924, s’aprecia un punt d’inflexió en les activitats fotogràfiques. El cert és que l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya va polaritzar d’alguna manera les activitats artístiques, mentre que en el CEC es desenvolupaven els projectes fotogràfics de tipus etnològic, la fotografia esportiva i les fotografies d’arquitectura. Cap el 1931, ambdues entitats superaven els dos-cents socis. La II República va marcar una consolidació d’aquestes activitats, i de no ser pel brutal tall de la Guerra Civil, creiem que s’haguessin arrelat encara amb més força. Les activitats que es van dur a terme van ser molt nombroses, i entre elles destaquen els concursos. Sobre aquest punt, cal dir que en el CEC la fotografia pictorialista no va ser vista amb bons ulls.
A l’igual que altres entitats que practicaven la fotografia, la secció de fotografia del CEC va participar com a entitat patrocinadora a la revista fotogràfica L’Art de la Llum (1933-1935), la revista va estar dirigida per Andreu Mir, i sense dubtes va ser la publicació fotogràfica catalana més important del període. La revista era de periodicitat mensual, redactada en català i s’hi podien trobar bones reproduccions fotogràfiques i articles de fons. També s’hi informava de l’activitat de les entitats fotogràfiques que patrocinaven la revista.
Durant aquest període es van fer importants activitats fotogràfiques. En primer lloc, cal assenyalar el naixement, l’any 1930, de la subsecció de cinema, que acabaria independitzant-se de la secció de fotografia el 1932. Aquest mateix any té lloc una important conferència d’Enric Bosch sobre L’evolució de l’art i les seves relacions amb l’excursionisme i la fotografia. També el 1928 es celebra el primer Saló Català de Fotografies de Muntanya.
El 1933, la secció de fotografia organitza l’exposició La nostra gent, sobre tipus etnogràfics de Catalunya. Els socis acostumbraven a reunir-se els dijous per la nit per a veure diapositives i els divendres per a preparar les excursions dominicals.
El darrer acte important abans de la Guerra Civil és l’exposició de Joaquim Pla i Janini, inaugurada el 19 de desembre del 1935. Pla va ser un dels millor pictorialistes dels anys trenta. El seu estil contrastava amb el de la majoria dels fotògrafs excursionistes.
El 18 de juliol del 1936 esclata la Guerra Civil. Les activitats del CEC, entre elles la fotografia, queden pràcticament paralitzades. El 1939 es reprén la vida social, pero el seu estudi ja és fora dels límits d’aquest treball.

Bibliografia
L’excursionista, Butlletí de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, de 1878 a 1891, 3 volums.
Memòries de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, 5 volums corresponents als anys 1876, 1877, 1878, 1879, 1883 i 1884.
Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana, de 1978 a 1891 en dotze volums.
Anuari de l’Associació d’Excursions Catalana, dos volums, anys 1881 i 1882.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, de 1891 a 1938 en 48 volums que contenen 532 números.
Àlbum Pintoresch monumental de Catalunya, primera col.lecció 1878, segona col.lecció 1879, Petita edició, Poblet, 1879, Montserrat, 1881 y Santes Creus, 1883.
BRUTAILS, J.A. Notes sobre l’art religiós en el Roselló, Barcelona, 1901.
FONT I SAGUÉ, N. L’excursionisme científic, Barcelona, 1902. Conferència pronunciada al CEC, febrer del 1902.
MARTORELL, GERONI, L’inventari gràfic de Catalunya, L’Avenç, Barcelona, 1909.
GUDIOL, J., Les crues monumentals de Catalunya, Barcelona, 1919.
CARRERAS ARTAU, TOMÀS I BATISTA I ROCA, JOSEP MARIA, Manual per a recerques d’etnografia de Catalunya, Barcelona, 1923.
VILA, PAU, La fesonomia de Catalunya, Barcelona, 1937.


Notes

1. Citat per GASPAR SALA, Montaña, desembre de 1951, núm. 16, pàg. 367.
2. Vegeu Veu Foto, Manresa, 1985, núm. 1, pàg. 25.
3. Citat per JOSEP IGLÉSIES, Enciclòpedia de l’Excursionisme, Rafael Dalmau, Barcelona, 1964, pàg. 225.
4. Vegeu Butlletí CEC, 1908, pàg. 64.
5. Vegeu Montaña, desembre de 1951, pàg. 369.
6. Vegeu Butlletí CEC, febrer de 1909, pàg. 91.
7. Citat per GASPAR SALA, Montaña, desembre de 1951, pàg. 371.
8. Vegeu Butlletí CEC, núm. 276, gener de 1918, pàg. 1.

Atrapada en la alcantarilla

 
A nadie le gusta quedarse atrapado en un ascensor o en un atasco. Me imagino que esta pobre chapa de vermout se sentirá particularmente desamparada. Un desalmado la sacó de la botella dónde felizmente reposaba en un entorno de suaves fragancias. Después las circunstanias la han llevado a malvivir en una maloliente alcantarilla. La vida es un asco.
Posted by Picasa

Sobre el tútbol

 

Transciende de fenómeno deportivo y social a cuasi religioso. Es el tema de conversación por excelencia, llueve, truene o caiga una crisis de órdago. Creo que levanta demasiadas pasiones, mueve demasiado dinero y hacer perder el tiempo a demasiada gente. Crea una adicción más fuerte que muchas drogas y una fidelidad mucho mayor que la mayoría de las afinidades políticas y afectivas. Es un fenómeno más irracional que inteligible, más divino que humano. Es el pan y el circo de cada día. En los legendarios tiempos analógicos muchos fotógrafos se agenciaban un 300mm f 2.8 a su cámara réflex, cargaban una película de 400 y 800 ASA y programaban el obturador sobre 500. Salían buenas fotos.
Posted by Picasa

Falsos doctores

Leo en una revista una información sobre el máximo jefazo de un centro sanitario. Se refiere al él como "doctor X" en varias ocasiones. Sin embargo en su curricullum sólo habla de que es licenciado en farmacia y de que tiene un master. Vamos a recordarles a los reconocidos periodistas que han redactado la noticia y a otros señores que mentan el nombre de doctor en vano el verdadero significado de la palabra.

"Doctor puede referirse a:

* Persona que ha adquirido el nivel universitario más alto (doctorado).
* Título que la Iglesia otorga a algunos santos: doctor de la iglesia.
* De forma coloquial, Médico" (Wikipedia)

"Doctor: Persona que ha recibido el más alto grado académico que confiere una universidad. Persona que enseña una ciencia o arte. Título que da la iglesia católica a algunos santos que con mayor profundidad de doctrina defendieron sus enseñanzas. Médico." (Casares)

jueves, 22 de septiembre de 2011

Crisis alimentaria en África

 
En Occidente la crisis es dura. Pero en el llamado tercer mundo las cosas suelen estar mucho peor. Somalia es un ejemplo de crisis alimentaria y social dramático.
Posted by Picasa

La sombra pluscuanperfecta

 

Esta humilde y moribunda hoja posee una sombra que posiblemente no se merezca. Me recuerda bastante a los elogios fúnebres de ciertos personajes poco recomendables que los despiden de este mundo en crisis con inmerecidas buenas palabras.
Posted by Picasa

El viejo piano

 
La música ha jugado y juega un papel muy importante en mi vida. Todavía siento nostalgia al evocar la cinta de casette. Dónde esté un buen CD que se retire toda la música en formato mp3 y compañía. Huyo como de la peste de operación triunfo, la música lolailo y ese ruido anglosajón que llaman música. El jazz, el soul y la canción de autor son mis preferidas. La música clásica y la música étnica también despierta mi atención.
Posted by Picasa

miércoles, 21 de septiembre de 2011

Las sombras del pasado

 
Las sombras de un semáforo no regulan el tráfico, ni pesan, ni iluminan. Por el contrario las sombras del pasado suelen marcar demasiado nuestra existencia. Para vivir un presente sin agobios y un futuro sin angustias suele ser necesario romper con nuestro pasado.
Posted by Picasa

Limpieza y decoración

 

Bien esta decorar tu querido automóvil con una maravillosa cabeza pensante. Pero no está de más un poco (o un bastante) de limpieza.
Posted by Picasa

Hormigas

 
Ya me gustaría ser un buen fotógrafo de la naturaleza. Si veo un bicho que me interesa trato de fotografiarlo lo mejor que puedo. La fotografía de aproximación y la fotomacrografía nos amplían la visión del universo diminuto. Lo pequeño es hermoso. Sobretodo si lo ves más o menos bien.
Posted by Picasa

Las moscas

 

En entornos naturales las moscas ganan en belleza y limpieza. La civilización humana despierta los peores instintos de estos insectos.
Posted by Picasa

Moscones

 
Posted by Picasa

El camello está dibujado en la cajetilla de cigarrillos. Pero las moscas y las hormigas son auténticas. Tendemos a mirar a los camellos, caballos e incluso a los elefantes con una tierna benevolencia. Sin embargo, las hormigas y sobre todo los moscones son vistos como seres indeseables y pesados. Sin embargo todos tenemos nuestro lugar y nuestra función en el planeta Tierra.

Fumar puede matar

 
Posted by Picasa

Desde luego, fumar puede matar. Pero hay muchas formas de matar. Empezando por ese crimen atroz que es la pena de muerte. Podríamos continuar con los asesinatos extrajudiciales, los asesinatos selectivos, los crímenes de honor, los linchamientos, los crímenes pasionales y todas las muertes producidas por los delincuentes "normales". La falta de trabajo, su exceso o las malas condiciones de seguridad e higiene también ayudan a engrosar la lista de cadáveres prematuros. Los recortes tienen más de malo que de bueno y por su culpa morirán más de la cuenta. En fin que el tabaco no es bueno. Pero andamos sobrados de mortales amenazas.

Televisor inútil

 
Ya no sirve para nada. Es pura chatarra. No puede sintonizar canales, ni proyectar imágenes, ni nada de nada. Pero en sus últimos momentos se ha mimetizado con el paisaje. Cuando se diluyan los materiales que conforman el armazón de lo que en su día fue un televisor, el marco se acabará confundiendo definitivamente con el cuadro. Creo que es una bella forma de morir.
Posted by Picasa

Chapas

 

Al tomar esta foto me vino a la memoria la variedad de cervezas de los belgas. Y concretamente las innumerables chapas que vi en algunos bares de Bruselas. Las chapas me hicieron evocar mi infancia. Mi niñez me recordó momentos felices y lo mayor que me he puesto. Si la gente utilizara las papeleras seguramente dejaría de hacer fotos y de rebobinar mi conciencia.
Posted by Picasa

martes, 20 de septiembre de 2011

Las fotos privadas y sensuales de Scarlett Johansson con su teléfono móvil II

La pose resulta particularmente sensual y narcisista. La imagen es mucho más granulada que la foto de los espejos. El encuadre se focaliza en el busto de la actriz. Pero a mi me perturba el rostro de Scarlett con la boca entreabierta y los ojos entornados. La cámara se transforma en un involuntario voyeur y en un imposible amante. Woody Allen dijo una vez que le gustaría transformase en los dedos de Warren Beatty (por las amantes que tuvo). Pero vistas las coss muchos fotógrafos tal vez desearíamos en una próxima reencarnación en ser el iPhone de la mujer de tus sueños. Vivir para ver y desear.

lunes, 19 de septiembre de 2011

Rubalcaba y Chacón en Gava





Ásperas rivalidades políticas se transforman en estrechas e insondables alianzas. Regalan sonrisas, abrazos, saludos y apretones de manos. Carme Chacón es más expresiva y parece estar disfrutando más que con una película de los hermanos Marx. Rubalcaba parece que tiene la mirada perdida y ríe con la boca pequeña. Sin duda una ejemplar escenificación de una reconciliación.

Las fotos privadas y sensuales de Scarlett Johansson con su teléfono móvil

 

Ya no se puede estar seguro de tu intimidad, de tu puesto de trabajo, ni de casi nada. Los piratas informáticos arrasan con nuestras vergüenzas, mientras que los especuladores, las multinacionales y demasiados políticos devastan el mercado laboral y los servicios públicos. El problema de la señora Johansson es un asunto grave, pero previsible. Tal como están las cosas si no quieres que te vean sin ropa hay que tomar medidas draconianas y hacerse fotillos en el cuarto de baño es un poco como dejar caramelos en la puerta de un colegio. Más difícil todavía es conservar un trabajo digno o indigno y unos servicios públicos aceptables.

Por otra parte la actriz posee una habilidad para encuadrar envidiable y un cuerpo particularmente deseable. Siendo además una mujer inteligente y rica es difícil buscarle otros defectos más allá de ese narcisismo que le lleva a ser pasto de piratas informáticos y mirones varios. Supongo que su teléfono móvil es bueno. Pero creo que carece de una buena óptica buena como los Zeiss que llevan algunos Nokia o los Schneider de algunos LG. Con estas lentes se consigue una nitidez y un contraste excelente. Yo hubiera cortado la imagen a la altura del espejo y desde luego no hubiese mutilado su bello rostro. Siendo un desnudo de espaldas la toalla no tiene ningún sentido salvo que tenga frío. Celebro que no utilizase el flash. De otra forma los reflejos hubiesen arruinado la foto y posiblemente abortado esta entrada de blog.
Posted by Picasa

Inocencia

 
La inocencia de un recién nacido es un tesoro intangible e inconmensurable que transmite ternura, afectividad, fragilidad y toneladas de sentimientos maternales. Este perrito les ha alegrado el día a estas dos señoras.
Posted by Picasa