Lluís Marià Vidal, (1898): “Fotogrametría”
Lluís Marià Vidal fue pionero en la enseñanza de la fotogrametría. Impartió un curso en el Centre Excursionista de Catalunya. El siguiente texto está entresacado de un discurso a los socios del CEC. Vidal destaca la importancia de la fotogrametría:
“Vos he parlat de la Fotogrametria. L’any passat vos indicava’l desig d’ajudar a la cartografia del nostre país, excitant del zel dels nostres companys perquè prenguessin datos topogràfichs en ses excursions, y, si fons possible, premar els treballs que’s presentessin. Ja era’l meu ànim allavores ajudar desde aquesta cadira a la conecució d’aquest fi utilíssim, y el medi més eficaç que he trobat és el d’ensenyar pràcticament de quin modo’s pot fer profitosa una de les aficions mes corrents avuy en l’excursionisme, y que no per ser un art conegut de tothom deixa de ser la més maravellosa de les invencions d’aquest segle: la Fotografia.
¿Qui no s’encanta, senyors, davant dels progressos que la física ha fet en aquesta bellísima secció que s’ocupa del més admirable dels agents naturals, com és la llum!
¡La llum que’ns permet saber l’existencia de tants mons a distancies immenament grans, y ens permet també estudiar la composició íntima dels sers de dimensions petites! ¡La llum, que vesteix ab contrast d’ombra y de color el paisatge vivent y la naturalesa inanimada! ¡La llum, que’n anonada ab vivíssims resplendors quan esclata la còleta del cel en tempestat furiosa, y que’s doblega en corva immensa de suavíssims colors quan esclata la còlera del cel en tempestat furiosa, y que’s doblega en corva immensa de suavíssims colors quan, ab l’arch de sant Martí, Déu anuncia la pau a l’home atribulat y el retorn dels elements a son equilibri! ¡La llum, que’ns fa coneixer l’alegria, la pena o l’idignació dels nostres semblants, abans de que’l llenguatge o l’acció siguen instruments de les passions humanes! ¡La llum que, ab tot y ser imponderable, y ab tot y moures ab velocitat quasi inconcebible, ha sigut encadenada y subjugada per l’home, y obligada a treballar ab ell, com el més humil operari, entre’ls reactius del laboratori y dins de les quatre parets de la cambra fosca!
No hi ha res, senyors, que’s presti més a la nostra admiració que l’invent que ha sapigut estampar en un full de paper el ràpit vol de l’aureneta, l‘aigua que cau en espumosa cascada y el llampech que serpenteja pels núvols, ab la mateixa facilitat que copia l’immòvil massa del monument arquitectònich, o la tranquila quietut del paisatge, o l’expressió del rostre de la persona estimada; y que no content ab tot això, no tenintne prou ab reproduir lo que’s veu, ha sapigut en aquestos últims temps fer accesible a la nostra mirada lo que està ocult, lo amagat dins del nostre pit o dins de sòlida caixa, com si volgués resucitar y fer verdaders a fins del segle XIX els prodigis mentiders de l’astrologia y de la nigromancia de l’Edat Mitjana.
Donchs bé: la fotografia, que va naixer a França en el primer terç d’aquest segle, y que per llarchs anys va ser sols un art de retratista y un medi de guardar records més o menos artístichs, dels paísos visitats, va convertirse, en mans del coronel Laussedat, que és l’inventor de la fotogrametria, en una aplicació verament científica; en un nou procediment topogràfich que facilita extraordinariament les operacions d’aixecar plans; procediment que avuy s’aplica y s’ensenya a Alemania; que a Italia y als Estats Units ha donat grans resultats, però que a Espanya és encara poch conegut.
Per medi d’ell l’arquitecte, el militar, l’agrimensor, l’enginyer, el topògraf, poden pendre’ls datos necessaris pera construir el plan de l’edifici, de la fortalesa, de la propietat, de la comarca en que ha de passar un camí, o de les montanyes que la volten, ab una mínima part del temps que s’emplearia pels procediments ordinaris.
Y aquí teniu el secret de lo que m’ha mogut a proposarme explicar aquest procediment desde la modesta càtedra de la nostra Associació, és a dir: la facilitat y la brevetat del treball, que’l fan accesible a tants aficionats a la fotografia, podent aixís transformarse de touristes en topògrafos y anar enriquint ab plans de detall o de conjunt el coneixement de la Geografia catalana.” (VIDAL, 1898, Butlletí CEC, 24-25)
