En aquest text faren una aproximació als principals fotògrafs que varem contribuir a la difusió i a la pràctica de la fotografia científica, a les comarques de Tarragona, durant el segle XIX i fins a la Guerra Civil de 1936-1939.
Pere Mata
La daguerreotípia, primer procés fotogràfic anunciat i reconegut públicament, va ser donat a conèixer a París l'any 1839. La difusió de la fotografia es va accelerar per l'interès de molts científics. A Espanya diversos científics catalans varem contribuir decisivament en les primeres experiències fetes a Barcelona, Madrid i València. Pere Mata, (Reus,1811-Madrid, 1877), metge i polític, va fer una de les primeres traduccions del manual de Daguerre: Historia y Descripción de los procederes del Daguerreotipo y Diorama. Barcelona, Juan Francisco Piferrer, 1839. A partir d’aquí es perd la pista de les activitats fotogràfiques de Mata, que va arribà a ser alcalde de Reus i diputat a Cortes per Barcelona. La seva actitud està en consonància amb la resta de científics que a partir de 1840 no varem practica la fotografia. Llavors l'ofici de fotògraf requeria la sensibilització i el revelatge del material sensible poc abans i poc desprès de fer la foto. Era molt difícil dedicar-se a la fotografia com a ocupació secundaria.
Antoni Massó
Els primers excursionistes catalans organitzats, varen practicar un tipus d'excursionisme que anomenaven "científic". La fotografia va servir per a reflectir aquestes excursions i per a donar una imatge de Catalunya que molts desconeixien. Moltes d'aquestes imatges varem ser utilitzades per a fer àlbums, reculls de fotografies o reproduccions fotomecàniques relligades i acompanyades d'un text. A Catalunya cap al 1880 van començar a publicar-se aquests àlbums. La publicació de la col.lecció dels Àlbums Pintoresch-Monumental de Catalunya (1879), és la primera gran aportació a la fotografia de l’excursionisme català. Tots els volums estan editats amb reproduccions en fototípies directament enganxades. Les terres de l'Ebre estan bastant bé representades. La majoria de les fotos estaven fetes per Antoni Massó i Cassañas (Barcelona, 1850-1938), escriptor, economista i fotògraf.
El segon àlbum Pintoresc Monumental de Catalunya (1879-1886) està pràcticament centrat a la part monumental de Tarragona. L'obra, conté 48 imatges, d'una grandària de 24 x 29,6 cm. Desprès es varen fer tres edicions d'una grandària mes petita, 10 x 15cm, La pètita edició. El primer estava dedicat a Poblet, i es reproduïen 19 fotografies d' Antoni Massó.
A Tarragona, el fotògraf P. PALLEJÀ va editar, entre 1882 i 1885, Àlbum de antiguedades. L'obra estava pratocinada per la Sociedad Arqueológica Tarraconense. Es varen publicar 50 fotografies en 11 fascicles, i no fou completat
José Joaquín Landerer
L'astrònom i geòleg, d'origen francès, José Joaquín Landerer (1841 València-Tortosa, 1922) va contribuí decisivament a la divulgació de la fotografia científica. Durant molt de temps va residí a Tortosa. Era una persona molt religiosa, un dels seus alumnes va ser el sacerdot Jaume Almera, qui desprès va recolzar la utilització de la fotografia científica al Museu de geologia del seminari conciliar de Barcelona. A Tortosa, cap el 1876, Landerer va fer amistat amb el metge Jaume Ferran i Clua a qui va introduir en la utilització del microscopi, i en la fotografia científica. El 30 de maig de 1888, Landerer, va publica a La ilustración española y americana un important article sobre fotografia astronòmica, La fotografía celeste. Col.laborà amb la Reial Acadèmia de Ciencias i Arts de Barcelona i amb l'Observatori de l'Ebre a Roquetes.
Jaume Ferran
Jaume Ferran i Clua (1852, Corbera d'Ebre-Barcelona, 1929), fou una de les figures mes importants de la medicina catalana de finals del segle XIX i principis del XX. Va destacar en el camp de la bacteriologia, preparant diverses vacunes contra la còlera, la ràbia, la pesta i la tuberculosi.
Ferran va contribuir a la millora de les emulsions fotogràfiques, va aplicà la fotografia a les seves investigacions mèdiques, també va realitzar fotografies per a documentar els seus viatges i per retratar als seus col.laboradors, amics i familiars.
Innocent Pauli va néixer a Tortosa el 1854 era doctor en Ciències i Llicenciat en medecina. Va ser un estret col.laborador del doctor Ferran, a qui va acompanyar a diferents viatges científics i finalment a Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona. L'obra d'aquest científic està enfosquida per l'ombra del seu amic Ferran, i per un trastorn psiquiàtric que el va portar a la follia. Tanmateix, pensen tal com han assenyalat Felip Cid i Salvador Tió, que va recolzar decisivament la tasca fotogràfica de Jaume Ferran.
Jaume Ferran i Innocent Pauli varem publicà a Tortosa, el 1879, La Instantaneidad en Fotografía, un treball sobre una emulsió supersensible al gelatino-bromur i midó de patata. Aquest llibre va tindre repercussions internacionals. L' Eastman Kodak va utilitzar aquesta obra per a pletejar contra la firma alemana Jung, sobre la patent de l'emulsió descrita per Ferran i Pauli.
La firma Kodak, tras guanyar el plet a la firma Jung, va regalar una càmera fotogràfica al doctor Ferran. No saben però que va regalar al doctor Innocent Pauli.
Ferran va col.laborà ocasionalment amb les revistes de fotografia. Cal destacar els seus articles sobre las plaques autócromas Lumière, apareguts en 1907 a la revista La Fotografía Práctica.
En la seva etapa com a metge a Tortosa, Jaume Ferran va prendre moltes plaques de vidre de diapositives per a projecció als seus malats. Destaquen les fotos de malats de lepra i d'infeccions oftalmològiques.
Els Jesuïtes i la fotografia científica
L’aportació de la companyia de Jesús a la fotografia científica catalana s'inicia amb la construcció, en 1904, de l'Observatori de l'Ebre, a Roquetes. El seu primer director, l'astrònom Ricard Cirera i Salse (1864-1932) va practicà de forma regular la fotografia astronòmica. En les seves publicacions explicà amb detall diverses tècniques de fotografia astronòmica. En 1906 es va instal.là en l'observatori un laboratori fotogràfic.
La Revista Ibérica
L' Observatori de l'Ebre, va promoure el 1913, l’edició d'una revista de divulgació científica Ibérica, subtitulada “El progreso de las ciencias y sus aplicaciones.” En 1925 la redacció s’instal.là a Barcelona. La revista Ibérica va publicà nombroses noticies sobre les aplicacions tècniques y científiques de la fotografia i sobre tècnica fotogràfica. Molts dels articles de fotografia publicats estaven escrits per religiosos. Veiem alguns eixamples dels articles relacionats amb la fotografia astronòmica:
Albiñana, J., “La fotografía moncromática y Saturno,” (1916), nº 119
Forcadas, H. Juan (fotografías), “La semana de nubes en el observatorio del Ebro”, (1923), nº 500
Rodés, Luis, “Un fotómetro ideal. La célula de Potasio y su aplicación en astronomía,” (1915), nº 205
D'altra banda, no poden oblidar diversos treballs relacionats amb la fotografia científica i publicats por seglars como Rafael Garriga, Josep Comas, o José María Torroja.
Francesc Blasi
Consultant l’arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), destaquen las fotografies de Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, 1895-Barcelona 1951). Blasi fou un actiu membre de la secció de fotografia, escriptor i notable viatger. A l’arxiu fotogràfic del CEC es conserven moltes imatges de les comarques de Tarragona. Va escriue la Guia de Poblet i Santes Creus (1928), i Santuaris Marians de la Diòcesi de Tarragona, (1933). Quantitativa y qualitativament, creiem que les seves fotografies son les més destacades del CEC. Blassi també participa activament en el projecte Estudi de la Massia catalana. Les seves imatges tenen gran interés geogràfic, etnològic i arquitectònic.
Pere Català Pic
Per a un fotògraf professional de començaments del segle XX, el seu treball podia ser molt divers. La pràctica professional de la fotografia científica convivia amb retrats comercials y d'altres temes. Un bon exemple és l' activitat del fotògraf Pere Català Pic (Valls, 1889-Barcelona, 1971) a les comarques de Tarragona:
“Durant aquest temps més de 40.000 clixés dels més diversos assumptes, retrats de vivenda i de difunts, interiors, arqueologia, folck-clore, paisatge, produccions de pintura, reconstitucions de retrats estripats, treballs a domicili, radiografies, fotomuntatges, tot ho hem hagut de fer.” (Art de la Llum, agost, 1933, 19)
Antoni Gallardo
Antoni Gallardo i Garriga (1887-1942), era un engenyier apassionat per la fotografia. Va utilitzar la fotografia per a documentar la seva feina com engenyier a Energía Eléctrica de Cataluña. La seva vinculació a entitats catalanistes li va conduir a fotografiar temes d'interès etnològic i arquitectònic per a l' Estudi de la Masia Catalana.
Cal destacar les seves imatges del llibre de Francesc Carreras Candi, La navegación en el río Ebro. Notas históricas, editat pòstumament el 1940 a Barcelona pel mateix Gallardo. Moltes imatges d'aquest llibre estan dedicades al pas del riu Ebre per les comarques de Tarragona.
Joan Serra i Vilaró
Joan Serra i Vilaró (1879-1969), arqueòleg i sacerdot. Serra va utilitzar la fotografia per a documentar la seva tasca arqueològica. Va començar els seus treballs a Solsona. A partir de 1925 el troben treballant a Tarragona. El seus arxiu es troba al Museu Nacional arqueològic de Tarragona i al Museu Episcopal de Solsona. Consta de 1.800 plaques de vidre, la majoria de format 10 x 15 cm. Als anys 30 va adquirir una Càmera Leica, però no en trobat negatius en format de pas universal. A l'arxiu del Museu Nacional arqueològic de Tarragona es troben les seves imatges de les seves excavacions, sobre tot dels anys 20. Aquestes imatges estan integrades dins l'Inventari Gràfic del Museu, creat en abril de 1931 per Felip Mateu i Llopis.
La riquesa arqueològica de Tarragona va atreure a nombrosos fotògrafs. Cal destacar a Jean Laurent, Adolf Mas, Hermen Vallvé i Adolf Zerkowitz.
