ELS INICIS DE
LA FOTOGRAFIA A SANT ANDREU DE PALOMAR
Aquest
treball parla de la fotografia a Sant Andreu de Palomar, desde els inicis fins
a la guerra civil. Abans que res, m'agradaria fer constar l'important paper que
l'història de la fotografia pot jugar per coneixer millor l'historia local.
Ademes, vui destacar al paper fonamental de la fotografia excursionista
catalana, per el coneixement de la geografia i de la Història del nostre pais.
L'excursionisme fotogràfic va tenir un ampli desenvolupament a la
Catalunya de finals del segle XIX. Mols excursionistes intentaven capturar amb
una càmera fotogràfica les imatges que anava enregistrant la seva retina. El
Centre Excursionista de Catalunya, (1891), fou una de les entitats pioneres en
l'excursionisme fotogràfic. A Sant Andreu de Palomar va sorgir el grup
excursionista Bon temps, ubicat a la societat andreuenca Centre Popular
Catalanista. Aquest grup excursionista practicaba seriosament la fotografia
El 1922 es
funda l'Agrupació fotogràfica Saint-Victor. Antoni Arissa, Josep Girabal i
Lluis Batlle foren els membres fundadors. Aquesta societat arribà a comptar amb
més de 100 socis.
Durant el
temps d'existencia de l'entitat, Arissa en fou un dels seus membres més
destacats, i també representant de l' A. F. Saint-Victor en la redacció de la
revista de fotografia, L'Art de la Llum, (1933-1935).
L'inici de
la guerra civil, significa la fi de l' A. F. Saint-Victor. El local fou
assaltat i tot el material va desaparèixer.
INTRODUCCIO
La
daguerrotípia fou, el 1839, el primer procediment fotogràfic conegut de forma
universal. El seu inventor fou Louis Mandé Daguerre, pintor i escenograf
teatral. El daguerreotip, no hagués estat posible sense les investigacions
previes de Nicéphore Niépce (1765-1833). Cal dir que, al mateix temps que
s'inventava la daguerreotípia, diversos investigadors van arriba a crear
procesos fotogràfics viables, com és el cas del francès H. Bayard i de l'anglès
F. Talbot.
La primera
fotografia coneguda a l'Estat espanyol fou realitzada a Barcelona el 10 de
novembre de 1839. La rapidísima difusió de la fotografia a Barcelona només és
possible entendre-la en funció de l'atracció que en aquells moments París
exercia per a tota Europa, i per els catalans en particular. Al llarg del segle
XIX, els catalans van tenir una relació especialment intensa amb la capital
francesa. La relativa proximitat geogràfica i la forta expansió socio-econòmica
del Principat van ser dues causes que ajuda a entendre el fet. Es aixi com
s'explica que Pere Felip Monlau, que es trobava a París en el moment de la
difusió de la daguerrotípia, notifiqués a la Real Academia de Ciencies Naturals
i Arts de Barcelona la nova invecció, i que després de diverses gestions
adquiris un equip de daguerrotipia amb el que Ramon Alabern va realiza la
primera fotografia pùblica barcelonina al Pla del Palau.
LA
INTRODUCCIO DE LA FOTOGRAFIA SANT ANDREU DE PALOMAR
Segons
Mossèn Clapés, els primers fotografs professionals van establir-se pels
voltants de 1880 al carrer Gran de Sant Andreu. El primer d'ells fou J.
Tresserres al que van seguir Puigferrrat, J. Rovira, Valdés, etc. Actualment no
se sap massa d'aquest primers fotògrafs, encara que pot deduir-se que
bàsicament es dedicaven al retrat.
Sembla 1880,
una data un xic tardana en relació a la resta de Barcelona i al l'establiment
de fotògrafs professionals, fruit potser de l'aillament de Sant Andreu respecte
a Barcelona.
La
instal.lació de fotògrafs profesionals a partir de 1880, també pot explicarse
per motius tècnics; des de 1874 es fabriquen industrialment plaques de
gelatino-bromur. Aquesta revolucionaria invecció era de gran qualitat, alta
sensibilitat i llarga conservació, simplificant en gran manera la presa de
fotografies.
LA FOTOGRAFIA
D'AFECCIONAT. L'AGRUPACIO SAINT-VICTOR
Possiblement l'epoca mes interesant de la
fotografia a Sant Andreu fou entre 1922 i 1936, quan l'agrupació fotográfica Saint-Victor
va desenvolupar la seva activitat. Aquesta entitat fou fundada l'any 1922 per Antoni Arissa
i Asmarats, Josep Girabal i Tort i Lluis Batlle i Borès. Sembla que la idea va sorgir d'una conversa que els
tres fundadors van mantenir al monestir de Sant Cugat del Vallès. Inicialment,
van estar ubicats a la Societat Coral La Lira, i desde 1933 al carrer Gran nº
176. La seva activitat fonamental fou l'excursionisme fotogràfic; l'entitat
arribà a tenir uns 100 socis. Posseia una biblioteca i un laboratori equipat
amb dues ampliadores, una vertical i una altra d'horizontal. Es reunien els
dilluns a la nit, participaven en els concursos de l'època i organitzaven
cursets.
El nom de Saint-Victor
mereix una explicació; En realitat era un petit homenatge a Abel Niépce de Saint-Victor
(1805-1870), nebot de Nicéphore Niépce, l'inventor del primer procediment
fotogràfic viable. Cap a 1848, Saint-Victor va inventar el primer procés
fotogràfic que utilizaba plaques de vidre sensibilitzades a l'albumina. Aquest
procés fou particularment important perquè les plaques, un cop sensibilitzades
es podien conservar durant dues
setmanes. la sensibilitat del material emprat era relativament lenta, entre 5 i
15 minuts d'exposició al sol. Malgrat tot, fou molt utilitzat pels viatgers i pels afeccionats a
l'excursionisme.
Els fundadors de l'agrupació fotogràfica Saint-Victor
van entendre que l'invent d'Abel Niépce de Saint-Victor fou funamental pel
fotògrafs excursionistes, doncs no havien de sensibilitzar el material en el
moment de fer les fotos, sinó que el podien preparar amb anterioritat i sortir
d'excursió amb plaques ja emulsionades. Cap a 1920, el procés de l'albumina
sobre vidre estava desfasat, encar que els fundadors de la primera agrupació
fotográfica de Sant Andreu coincidien en considerarlo sumament útil pel tipus
de fotos que feien.
Els membres d'aquesta agrupació no eren afeccionats a
les tècniques massa complicades. Feien servir plaques al gelatino-bromur,
reveladors de glicina i metol-hidroquinona, i emulsions ortocromàtiques.
Els cursets que impartien ocuparen un lloc destacat.
Tenim documentats cursos d'ampliacions i viratges, de reforçament de clixés per
l'ampliació, etc. L'ensenyament de la fotografia era un punt molt important per
atraure nous socis, i un instrument de perfeccionament pels ja iniciats. Les exposicions i concursos eren
també freqıents. Van fer concursos socials i de fotografia artistica, també
assitiren a concursos nacionals. L'entitat fou també una de les patrocinadores
de l'important revista L'Art de la Llum. Antoni Arissa, participà com a
representant de Saint-Victor a la
redacció de la revista. Durant la
Guerra Civil la societat es va desfer, el local assaltat i els seus fons
extraviats. Acabada la guerra no tornà a reexir.
S' ha de fer
notar que l'A. F. Saint-Victor es va fundar uns messos que l'A. F. de
Catalunya. Aquest jove interès per l'associacionisme fotogràfic és una bona
mostra de la vitalitat de l'ex-municipi de Sant Andreu de Palomar. Les
activitats que l'entitat va desenvolupar durant la seva curta existencia van se
molt importants per l'època. Antoni Arissa fou, sens dubte, el personatge més
reconegut de l'entitat. Altres fotògrafs importants foren Josep Girabal, Francesc Castells,
Bofill, i Claveria. Aquest últim, que treballava com administratiu a Hilaturas Can Fabra, va
arribar a utilitza les plaques autocromes Lumière. Tanmateix s'ha de citar
Tomàs Fàbregas, encara que no va petanyer a l'associació, segons ens va
confesar per manca de diners per pagar la quota, va mantenir bones relacions
entre els seus membres. una altre destacat fotògraf excursionista fou Miquel
Viñas i Guvern (1892-1969). Aquest fotògraf afeccionat tampoc va ser soci de Saint-Victor,
encara que entre 1920 i 1940 va tenir una important activitat fotogràfica.
Viñas fou, en diverses ocasions president de l'Ateneu Obrer de Sant Andreu,
entitat desde la que organitaba excursions per tot Catalunya, i sempre portava
a sobre la seva càmera de plaques estereoscòpiques Voigtländer.
ANTONI ARISSA
Antoni Arissa fou el fotògraf més destacat del grup
andreuenc. Durant la primera quinzena del mes de desembre de 1934 va realitzar
una important exposició de 26 obres al
bromur en el Centre Popular Catalanista de Sant Andreu, al carrer Gran. En
aquest centre tenía la seva seu el grup excursionista Bon Temps, on s'interesaven especialment per la fotografia
i en el que Tomàs Fábregas i Antoni Arissa van donar els primers passets en la
fotografia.
El ressò de l'exposició d'Arissa fou tan gran que pel
gener de l'any segıent se li va dedicar un número especial a la revista L'Art
de la Llum (1933-1935). Aquesta revista era la publicació fotogràfica més
important del moment. Es tractaba d'una revista molt selecta que publicaba
articles i fotografies de gran qualitat. Cal dir al respecte que aquesta
revista només va dedicar dos números especials a artistes del pais, essent
l'altre personatge escollit, l'il.lustre Dr. Pla Janini (octubre 1934).
EXCURSIONISME
FOTOGRAFIC
Com hem esmentat amb anterioritat, l'excursionisme
fotogràfic era una de les activitats fonamentals de la societat Saint-Victor.
El normal era que es fes una excursió per mes. La majoria d'aquestes sortides
es desenvolupaven en les rodalies de Barcelona i tornaven el mateix dia;
Montjuic, Aiguafreda, Cerdanyola o el monestir de Pedralbes eren alguns dels
llocs escollits. La societat fomentava obertament l'excursionisme i el juny de
1933 la revista, L'Art de la Llum, publicaba la seguent nota;
"Ens és
plaent notificar als nostres consocis que s'acorda establir d'avui tres premis
els quals consistiran en material fotogràfic, sortejats entre aquells associats
que assisteixen a tres de les quatre excursions que es facin cada dos mesos. En
bé de la nostra agrupació, de la fotografia i dels innombrables coneixements
que en llurs sortides podeu adquirir, us
preguem molt que hi coopereu".
Aquest interès per l'excursionisme fotogràfic era
quelcom amb molta força a primers de segle, de manera que el 1904 es fundà la
secció de fotografia del Centre Excursionista de Catalunya, i desde 1876 es
tenen documentades activitats d'excursionisme fotogràfic.
EPILEG
El començament
de la guerra civil acabà amb la societat Saint-Victor, desapareixent
pràcticament tot el seu fons. Durant la negra nit del franquisme no es va
suscita cap procés d'associacionisme fotogràfic a Sant Andreu de Palomar.
Malgrat tot, l'Agrupació Excursionista Muntanya, va conservar un laboratori i
un important arxiu fotogràfic.
