E. R. i V., (1928): “La fotografía de l’excursionista”
Para E. R. i V. las imágenes pueden tener interés artístico o científico. El autor aconseja a los excursionistas fotografiar temas de interés paisajístico y humano. Comenta la utilidad del material ortocromático con un filtro amarillo para destacar el cielo. Propone un trabajo coordinado para producir colecciones fotográficas:
“Tot excursionista hauria d’ésser un aficionat fervorós a la fotografia, aquesta activitat tan apropiada per a ell, que li pemet retenir les imatges que l’han frapat per la seva bellesa o per l’interès científic que puguin tenir. En aquest d’arrer cas, la fotografia és un document d’una vàlua inestimable; en el primer és una obra d’art.
L’excursionista que porta una màquina fotogràfica, te davant seu una tasca d’alta qualitat per a la qual no té prou d’ésser un artista en el ple sentit de la paraula, sinò que ademés ha d’ésser un artífex del pensament que posa un sentit profund en les seves obres. I per obtenir-ho ha d’aprofitar la seva doble qualitat de fotògraf i d’excursionista.
De la mateixa manera que una fotografia, éssent molt bonica degut a tenir els seus elements repartits d‘una manera armònica, pot no dir res per falta d’un sentit que hagi presidit la seva execució, una altra que segui un document molt interessant, per falta de gust i de tècnica fa un efecte deplorable. Cadascuna d’elles és una obra a mitges.
Però, la primera cosa que tenim de cercar en les fotografies que fem durant les nostres excursions és voler representar alguna cosa que s’ho valgui, i aquesta cosa per a l’excursionista-deixant apart aquelles fotografies que representen un récord o un esplai sempre legítim del fotògraf- ‘es la representació del paisatge divers de la nostra terra i l’espectacle de la gent que hi vium des de l’extens panorama de muntanya que mostra pics i neu a desdir, fins al recó joliu, mentres sigui característic, i en les manifestacions humanes, des de la festa pomposa en que participa tot el poble, fins a les més humils costums de treball, mentres siguin consagrades per la tradició i tinguin quelcom de la nostra manera especial d’ésser.
I quan sobre aquest pregon sentit espiritual, el fotògraf excursionista hi posa tota la exquisidesa de la seva ànima, tot el seu sentiment de la bellesa i tots els recursos que la técnica li dóna, la obra que surt de les seves mans és una obra mestra perquè té totes les qualitats de les coses perfectes, les mateixes qualitats que conté la naturalesa: la saviesa i la bellesa unides d’una manera inseparable.
Per a convèncer-nos completament d’aquestes veritats procurem col.leccionar les fotografies que reuneixen aquestes altes condicions, i posem-les costat per costat; veurem com gauyen en vàlua només de reunir-ne unes quantes, i això ens farà sospitar el que seria tenir-ne una col.leccio nombrosa.
Es clar que aquesta obra de representació del nostre paisatge no pot esser realitzada per una persona sola, car cadascú té les seves aficions predilectes i condicions personals especials, i sempre ens donaria una representació fràgmentaria d’aquest conjunt ideal que nosaltres volem reunir, sinó que ha de fer-se col.lectivament i sentint l’esperò d’estímul.
***
No és pas el nostre propòsit, ni seriem tampoc nosaltres el més indicats, per adonar normas d’art, ni d’insitir sobre qüestions de tècnica, a més de que si ens hi embranquessim la feina seria llarguíssima.
Això no obstant, no volem deixar de remarcar la importància de l’ortocromatisme en la fotografia del paisatge.
Es sabut que les plaques corrents són extremadament sensibles al blau i al violeta, en perjudici del groc i del verd i encara més del vermell, fent que la fotografia ens dongui els tons amb calors falsos.
Les conseqüencies d’aquest fet són múltiples. Els cels, a menys que no es tracti d’una placa sota-exposada vindran en blanc pur a la prova, absorvint els núvols que hi haguessin i que són un dels encisos del paisatge, i faran semblar gris i sense valor la prova més corerecta en cas que l’exensió de cel impresionat sigui considerable. El verd dels arbres ve en fosc, gairebé negre; i elgroc que a la nostra vista és el color més brillant ve ambé en fosc sobre la prova positiva. I així d’aquesta manera podem arribar a una veritable inversió de tons, que malgrat la bona intenció del fotògraf dongui per resultat un efecte extremadament lleig.
Encara pitjors són el resultats en la fotografia de llunyanies o aquelles en que hi hagi últims termes, que tant de valor donen a una composició. La gran massa d’aire que hi ha entre l’objecte i nosaltres fa que domini el blau i la placa és velada per l’halo atmosfèric, encara que hi pugui haver dies queessent molt neta l’atmòsfera, per haver plogut, els termes llunyans ens quedim precisats amb claretat extraordinària; però aleshores amb tota probabilitat perderem aquella gradació de termes única que dóna la sensació de la fotografia de llunyania.
Solament amb l’ús de les plaques ortocromàtiques, amb la sensibilitat al verd i al groc considerablement augmentada, i ajudant-nos d’un filtre groc que faci de seleccionador de la llum i que eliminarà en tot o en part el blau que arriba a la placa, segons sigui més o menys intens el filtre, podrem obtener una valor correcta dels tons, d’acord amb el que veuen els nostres ulls.
Aquesta és un punt principalíssim, com acaben de veure. També voldriem prevenir contra l‘ús abussiu dels objectius gran angular, que falsegen tant les perspectives. Unicament tenen d’ésser utilizats en casos de necessitat, cosa que no es presenta gaire en plena naturalesa. Es interessant recordar això, per a no perdre de vista que per damunt de tot tenim de fer la veritat a les nostres fotografies i que l’art veritable no pot consisir mai en falsejar les coses, sino ensenyar i fer destacar el seu valor real.
***
Creiem nosaltres, que d’aquesta manera, instruin-nos cada dia més en la técnica dels procediments de la fotografia i posant-los a l’abast de tots, afinat el nostre sentit estètic, i més els nostres ulls a les valors d’estudi que la fotografia per reportar, i amb una alta idealitat com a llum guiador, podriem decididament orientar les nostres activitats d’excursionistes i fotógrafs cap a una obra útil als fins de la cultura nostra.
Potser el nostre pensament és ambiciós, però voldriem veure als nostres fotògrafs, col.laborar en un treball coordinat per a produir col.leccions abundant del paisatge nostre, i de la vida que s’hi desentotlla, de manera d’obtenir per sel.leccions adequades tot el material d’estudi necessari a qualsevol obra que s’emprengui a casa nostra, i en cas de desitjar-ho- i serie cosa il.lusionadora- poder oferir al nostre poble una superba visió total de Catalunya.
Seria la consagració definitiva del treball dels fotògrafs excursionistes.”
(E. R. i V., 1928, La fotografía de l’excursionista, Mai Enrera. Butlletí del C. E. de Gràcia, abril, 1928, nº 39, 33-35)
