Joaquin Folch i Torres, (1937): “El fotògraf Adolf Mas ha mort
En esta necrología Folch i Torres rememora la figura del fotógrafo profesional Adolf Mas fallecido en plena Guerra Civil. Folch califica de científicas las fotos de Mas. Destaca la importancia de su archivo:
“La mort d’aquest bon amic nostre, esdevinguda el dia primer de desembre de l’any darrer, ens deixa amb el sentiment profund d’una bona amistad perduda, la recança d’un dels bons treballadors de la cultura artística de Catalunya.
De feia més de trenta anys, Adolf Mas havia orientat el seu laboratori fotogràfic vers l’obtenció de clixés d’obres d’art. Al servei de l’historiador de la nostra pintura, En Salvador Senpere i Miquel, quan treballava en el seu llibre “Los cuatrocentistas catalanes”. En Mas inicià el sue magnífic arxiu avui indispensable a tots el qui en el món treballen en estudis de la història de l’art espanyol. Dies d’inici de totes les nostres institucions de cultura, l’Institut d’Estudis Catalans i els nostres Museus d’Art trobaven en ell un col.laborador entusiasta que posava el seu esperit, les seves màquines i els seus mitjans econòmics modestíssims al servei de la tasca dels estudiosos de l’art català. Missions d’investigació, publicació de llibres i revistes, obtenció de clixés en llocs apartats eren problemes més difícils en aquella hora primerenca que sense la col.laobració d’un fotògraf que no exigia altre lucre que la possesió del clixé obtingut, no s’haurien pogut realitzar.
Així En Mas fou l’arxivador d’aquest material científic que ell amb un esforç enorme i una visió clara del seu paper en el nostre món cultural, anà augmentant per pròpia iniciativa amb un encert i una perícia on s’unien l’operador fotògraf excel.lent, el “connaisseur” d’art antic ple d’instint i el patriota entusiasta que ajudava l’obra de tots amb un amor i una comprensió poc usuals.
Quan s’iniciaven els treballs d’organització de l’Exposició Internacional de Barcelona, tot seguit es comptà amb el laboratori d’En Mas per a constituir un arxiu iconogràfic de l’art espanyol, i durant el temps d’organització. En Mas a les ordres del director del Servei de Conservació de Monuments de l’extinguida Mancomunitat de Catalunya senyor Jeroni Martorell, realitzà l’obra admirable de compilació de més de cinquanta mil clixés de l’art d’Espanya, la col.lecció de proves del qual es guarda avui a la Biblioteca dels nostres Museus.
Adolf Mas tingué un col.laborador admirable en el seu fill Pelai. Format pel seu pare en l’ofici, infiltrat l’esperit del pare en el jove fotògraf, Pelai Mas es convertí en una perllongació d’ell, amb joventut i energia per a recórrer els més apartats recons de la península i amb tàctica suficient per a fer-se obrir totes les portes dels indrets més amagats on podien guardar-se obres d’art ignorades.
Així es formà l’Arxiu Mas per l’esforç de dos homes intel.ligents i actius que posaven tots els guanys del seu ofici en l’obtenció de nous clixés. Tots els centres d’estudi d’Europa i de Amèrica del Nord els coneixen i arreu on surten llibres d’art ocupant-se de coses d’Espanya el nom de l’Arxiu Mas surt al peu com una prova de l’eficiàcia de la organització tan modestament començada i tan esforçadament prosseguida.
La guerra els soprengué en plena feina. Pelai Mas, quan esclatà el conflicte actual era treballant a Andalusia. Les noves del fill en territori de domini rebel no arribaven al seu pare. Una notícia al cap d’un mes i mig, els feia saber, a En Mas i a la seva desolada esposa, que el fill vivia. Vell i malat del cor, Adolf Mas visqué llargs dies d’inquietud, esperant en va noves del fill, i vençut per l’angúnia amb els treballs del laboratori suspesos per les circumstàncies, amb les dificultats econòmiques que el moment portaven, s’allità i morí.
La Generalitat de Catalunya per informe del Servei de Monuments s’havia fet càrrec de l’Arxiu fotogràfic del qual s’ha apropiat darrerament per a salvar-lo.
Heus ací com ha mort el nostre amic: esperant noves del fill, tement la destrucció de la seva obra.
Esperem que aquesta serà conservada i compensat a la vídua d’aquest honorable treballador de la nostra cultura, el seu gran esforç i que el fill, el nostre caríssim Pelai Mas, tornarà aviat entre nosaltres per a la continuació de l’obra del pare i consol de la seva bona mare a la qual enviem des d’aquestes pàgines el nostre sincer condol.”
(FOLCH I TORRES. “El fotògraf Adolf Mas ha mort,” Butlletí dels museus d’art de Barcelona, 1937, Vol. VII, 31-32)
