(1907): “Missió arqueològica-jurídica de l’Institut a la ratlla d’Aragó”
La expedición se realizó entre el 30 de agosto y el 14 de septiembre de 1907. Contó con la colaboración de Adolf Mas, un fotógrafo afamado. Disponía de un laboratorio portátil y de material para levantar planos de edificios:
“La missió acordada per l’Institut tenía l’encàrrech d’explorar la part alta de les valls afluents al Noguera Ribagorçana, com a base de estudis posteriors. Formaven l’expedició els membres de l’Institut: D. Joseph Puig y Cadafalch, director de la missió; D. Guillem Mª de Brocà, encarregat de les investigacions jurídiques, y en qualitat d’agregats: Mossen Joseph Gudiol, conservador del Museu de Vich, D. Joseph Goday, arquitecte, y D. Adolf Mas, fotògraf. La missió anava proveída dels elements necessaris per aixecar plans dels edificis y d’un laboratori complert de fotografía. Sortía de Barcelona’l 30 d’Agost y era de retorn el 14 de Setembre.
L’exploració devía començar per la vall d’Aran, aon s’hi va ab facilitat per Toulouse y Luchon. A Toulouse’s fotografiaren els capitells dels claustres y les esteles cineraries romanes ab elements de l’art indígena de la vall d’Aran y vall superior del Garona, que podíen ser d’utilitat pels estudis de Catalunya.
Desde Toulouse la primera jornada fou als voltants de Luchon, a la vall de l’Arbust, aon se fotografiaren nombroses urnes cineraries de l’iglesieta de S. Pere. S’aixecaren plans complerts de les iglesies de Casaux y S. Aventi, y se fotografiaren les pintures gòtiques curiosísimes de la primera d’aquestes iglesies, llegintse les inscripcions, y ‘s prenguè també nota dels restes de la pintura romànica de la segona.
De Luchon se passà a la vall d’Aran aon s’aixecaren plans y fotografies a Bosost, Vilamós, Mig Aran, Casau, Gausach, Viella, Escunyau, Casarill, Arties, Unyà y Salardú. Una part del resultat d’aquest estudi va en aquest mateix volum (2). A més de l’estudi arquitectònich, se reuniren nombroses fotografies d’objectes existents als pobles de la Vall, completades per les que posseía ja D. Juli Soler y Santaló, qui guià, com a molt coneixedor de l’encontrada, les exploracions de la missió de l’Institut. Per dissort no poguè ser examinat l’arxiu de la vall, que’s guarda a Viella, y que segurament resultaría molt interesant; està tancat, a l’istil vell, per varies claus guardades en distintes mans. Se començaren a pendre les notes jurídiques publicades en aquest mateix volum.
Del Port de Caldes se passà a la vall de Tor, afluent del Noguera Ribagorzana. En aquesta comarca s’aixecaren plans de les iglesies d’Erill la vall, Bohí, Tahull, Durro, Coll, explorantse les de Barruera y Gardet. Arribant al Noguera, s’estudiaren els restos del monastir de Lavan, d’antiquíssima fundació, anomenat ja en documents del sigle vint y del que ‘n queda tan sols la reconstrucció cisterciense de la seva iglesia. Tot lo altre està destruit. En la vila propera de Pont de Suer trobà la missió ‘ls capitells del claustre y rastres de l’arxiu avuy en mans extranyes.
Noguera avall, arribaren a Sopeira y al antiquíssim monastir d’ Alaó, posseit pels bisbes de la Seu d’Urgell en el sigle IX y refet enterament en el sigle XII.
L’iglesia del convent, decorada pels benedictins, serveix ara de Parroquia y ‘ls capitells del claustre romànich roden encara pel poble. Des de Sopeira, seguint sempre per la frontera, anaren a Areny, aon deixaren definitivament el Ribagorçana pera internarse a l’Aragó.
A travès de la montanya s’arriba a Sant Pere del Mall, prop del Isàbena, desde aon se puja a Roda, dalt d’un turó isolat, aon la missió s’estigué dos dies, visitant detingudament aquesta antiquíssima ciutat, avuy emprovida y ignorada, fotografiant els objectes importants del tresor de la Seu, l’admirable cadira episcopal romànica, les reliquies, les teles y els mobles, copiant una per una les inscripcions necrològiques de les pedres del claustre (2).
Isàbena amunt, arribaren fins al antich Monastir d’Ovarra, punt més septentrional dels visitats en l’expedició. Pel meteix riu avall altre cop retornaren a Benabarre y d’allà a la vila de Tolva, de quals passades esplendors ne queda tan sols una porta y ruines insignificants completament disperses.
Desde Tolva ’s dirigí la missió a Tamarit, passant tot seguit a Catalunya. Desde Lleyda visità Corbins, estudiant el sepulcre romà que s’hi conserva.
Els resultats de la exporació foren preciosos; ademés de les inscripcions del claustre de Roda fotografiades moltes d’elles, llegides y anotades totes, portava la missió més de doscentes fotografíes, les plantes y demés detalls arquitectònichs s’una vintena d’edificis no descrits y les apuntacions ja dites sobre ‘l dret consuetudinari d’aquestes comarques. Ademés, estudiades les pintures murals de que s’anava tenint noticia, s’estant copiant les de Sant Vicents y Sta. María de Tahull, les de Bohí y les de Roda, quals copies, encomanades a artistes entesos y respectuosos, passaràn a aumentar la documentació romànica del Museu y serviàn d’ilustracions pera l’obra sobre les pintures murals (3) qu’aquest INSTITUT té en curs de publicació.
Mes l’exploració ha de anar seguint. Aquesta primera ha donat una idea del camp immens a explorar que queda entre ‘ls rius Noguera Ribagorçana y Cinca, regió plena de recorts interessants pera la nostra historia y de monuments desconeguts a la ciencia arqueològica, per haver sigut allunyat fins ara l’esfroç individual per les grandíssimes dificultats de comunicació.”
(1907, “Missió arqueològica-jurídica de l’Institut a la ratlla d’Aragó,”Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, MCMVII, 477-78)
